diumenge, 14 de desembre del 2014

Caravaggio modern.

L’escriptor francès Jean Genet, era allò que hui els anglosaxons dirien un self made man, algú fet a sí mateix. No li’n va quedar altra. Abandonat des de la naixença per la mare, es cria en orfenats, on aprèn a robar, barallar-se i amar la virilitat, val a dir els hòmens. Després d’una llarga i atzarosa vida que inclou la Legió Estrangera, aquell lloc per a desclassats on no fan massa preguntes sobre els orígens o circumstàncies personals, o la presó, i havent ja escrit una caterva d’obres a quina més polèmica, és premiat el 1983 amb el Premi Nacional de les Lletres Franceses. El dia de la recepció del premi i envoltat de les més altes autoritats nacionals, incloent-hi el president, gosa preguntar en la seua al•locució el motiu de l’adjudicació del premi a ell justament... Rialletes nervioses, et alors monsieur... quines coses té este home! Ell però, continua i va puntualitzant –i horroritzant als assistents- preguntant si el premi li l’han donat per presidiari, drogoaddicte, pederasta, maricó, exactament per què...
Cal però adduir que l’ésser controvertit no naix amb ell i que compta amb gloriosos precedents com ara el pintor italià barroc Michelangelo Merisi, molt més conegut com a Caravaggio, llogaret a prop de Milà, on son pare treballava i ell va residir gran part de la seua infància. Creador d’un estil ombrívol propi, com Genet més tard, també ell combina allò que Lorca futurísticament definirà a Poeta en Nueva York, com “llevo un guante mercurio y otro de seda”. També ell, Michelangelo Merisi, rebatejat ja Il Caravaggio a Roma, coneix els més alts palaus i honors i les més baixes tavernes. Les classes benestants es rifen els seus treballs mentre ell es dedica com Pasolini més tard, a viure la més tòrrida nit romana de sexe i excessos, de got i navalla. Ni un passa enrere, la vida i la mort com a principis vitals. Una vida no arriscada, no raspant la mort, no mereix ser viscuda.
Tornant al món real de hui en dia, poques coses més plàcides que uns dies de vacances, un tren, paisatges, un diari i un paisatge al qual guardar. Posem per exemple els Alps, Suïssa, arribant des de la imponent estació moussoliniano-feixista de Milà. La premsa, així, pot ser regional o amb secció regional. Compre el Corriere della Sera i entre ullada i ullada per la finestra, veig una notícia que em salta als ulls. Al poble de Caravaggio, val a dir el que va donar nom al pintor, un rector ha tingut que fer-se enrere en un projecte per causa de la oposició popular. Això passa al poble, a la persona, a Michelangelo Merisi, no el faria fer-se arrere ningú. Vejam doncs què ocorregué... Coses de la modernitat, el rector va instal•lar un sistema per les ofrenes al Santuario della Madonna del Fonte de dita vila en el qual els pagaments eren només possibles amb targeta de crèdit. Segons ell, allò només comportava avantatges, no es podien robar les almoines i obria el pas a la modernitat. Si en altres llocs els ciris eren imitacions amb bombeta elèctrica i s’encenien amb monedes, sense major enrenou, perquè no anar un pas més enllà i centralitzar-ho tot amb diverses tarifes sobre pantalla tàctil i pagant mitjançant targeta de crèdit? La parròquia s’hi va oposar i el rector va retirar el polèmic sistema de pagament. Això va passar recordem-ho, al poble de Caravaggio, no a la persona. Michelangelo Merisi, Il Caravaggio no es feia enrere i molt probablement per evitar que es furtaren les almoines, les hauria furtat ell primer. Anys de baralles clandestines li havien ensenyat que qui pega primer pega més fort. Al Caravaggio, com a Jean Genet, no els feia enrere res ni ningú.  

*Brasov a 11 de desembre del 2014 
Lluís Alemany Giner

2 comentaris:

Salvador Sendra ha dit...

M'agrada Caravaggio i he vist quasi tots els seus quadres. Viatge a cada lloc on en puc trobar un: és excusa perfecta!

Anònim ha dit...

Hi ha un lloc a Roma que bé es podria considerar l'Omphalós, el centre del món. San Luigi dei Francesi, allí tens un Caravaggio i a poques passes el Panteó, Piazza Navona, Castel Sant'Angelo... Roma urbs aeterna.