divendres, 12 de desembre de 2014

VISITES D’ULTRATOMBA

Un moment en què les presons estan plenes d’alts dirigents, polítics i tota classe de corruptes, em veig obligat, en certa manera, a ajudar-los a porgar les penes o, si més no, a fer que el temps els passe d’una manera més agradable. A més, no estaria malament poder sumar les dos premisses anteriors per, així, arrodonir el resultat.
Llegir no deu haver estat mai una prioritat per a estes persones. I dic llegir referint-me a una cosa anomenada literatura... I ara que el temps els pot resultar fins i tot un enemic, s’ha d’anar passant com bonament es puga però, si podem millorar la situació, perfecte!
Si Boeci ja va tractar el tema  de les aparicions d’ànimes il·lustres en el somni quan el van tancar a la presó acusat de corrupció, tot i que li va eixir malament, Bernat Metge ho va fer amb millor resultat. Ja sé, ja sé... Sóc conscient que Metge va escriure el llibre quan ja estava fora però, no em negareu que no va aconseguir porgar les penes? El pobre Boeci ―ai, Boeci― va acabar els dies ajusticiat. No corrien bons temps per a la moral cristiana.
L’exemple dels clàssics, tots ells actuals, va ser un referent per a les persones mes intel·ligents, com Bernat. Ciceró ja els va usar quan detallava la història d’Escipió i de la seua tasca impol·luta com a gestor. No he contraposat les dates però, no m’estranyaria gens que Ciceró escrivira sobre el Somni d’Escipió, també, en els temps en què es qüestionava la seua tasca de polític; exiliat de Roma. Però, fins i tot, el mateix Plató ho va fer, quan tractava ambdós mites: el de Sòcrates i el d’Er. Tots ells van somiar que les ànimes dels seus referents morals els visitaven per a salvar-los de les penes.
Les ànimes dels bons governants, segons els clàssics esmentats, són eternes. I no cal anar a emmirallar-nos en el catolicisme perquè ho estem fent en els autors més laics. Normalment, els esperits que els visiten en somnis són els de personatges il·lustres i impol·luts, com el rei Joan I, en el cas de Metge, o el mateix Africà, en el cas de Ciceró. Per a Boeci, la visita fou una Consolació, i li costà la pell.
Vos imagineu quin és el personatge que pot aparéixer en els somnis de Matas, Fabra, Granados, Ferran i companyia? Uf! Quina por que tinc. Ara me n’estic penedint d’haver-los donat la idea dels clàssics perquè de segur que els apareix Satanàs! I, conforme giren els temps, escriure un diàleg  amb el dimoni per a porgar les penes no sembla el més apropiat. Perdoneu, presos il·lustres, però ateses les conseqüències que s’hi poden derivar, val més que seguiu llegint la premsa i pengeu, d’un clau de la cel·la, un atrapasueños. Ara pense que les visites d’ultratomba no vos seran tan positives com creia a l’inici. 

Salvador Sendra Perelló