dissabte, 13 de desembre del 2014

Punt final a la dignitat humana universal.

La part desclassificada de l’informe, que ha fet la comissió que investiga les tortures de la CIA del Senat dels Estats Units d’Amèrica (EUA), està sent molt polèmica arreu de tot el món. Sembla que allò que era un misteri amagat, allò que ningú volia veure, allò que estava davant dels ulls i tots miraven cap a un altre costat, ara resulta que és tortura. Oh, sorpresa!
Assistim a un exercici d’hipocresia com poques vegades hem pogut vorer. Perquè tots ho sabíem, tots érem conscients, tots ho miràvem, uns amb fàstic, altres amb morbo, altres amb complicitat. Que la CIA torturava era evident, per això van crear el centre a la base de Guantánamo, perquè allí els podien portar els presoners com “combatents enemics il·legals”, i ni se’ls aplicava els drets de qualsevol detingut en un procés penal ni el dret humanitari de Guerra, els Convenis de Ginebra. A Guantánamo els presoners deixaven de ser persones, per tant, es podia fer el que es volgués amb ells, torturar-los també, per suposat.
Però només això, tots eren conscients de què als EUA tenien presons secretes, i eren secretes per torturar, no per tenir-los en condicions dignes i humanes. Però és que amb això col·laboraven molts estats europeus, Polònia ha reconegut que va cedir una base com a presó secreta, i com no, Espanya va autoritzar que aterraren i va donar suport als vols de la CIA amb presoners que anaven a aquestes presons.
També ho sabíem pel que havien contat els mateixos detinguts. I això ha arribat al gran públic, amb pel·lícules com Road to Guantanamo (Camino a Guantánamo). La mateixa CIA també ho va reconéixer, i va mostrar la seua heroica visió a una altra pel·lícula nominada a uns quants Òscars, Zero Dark Thirty (La noche más oscura), entre ells millor pel·lícula, però mostrat la utilitat de la tortura per trobar i assassinar a Bin Laden. El guió va ser escrit amb informació i el vistiplau de la CIA. I és que, és sabut que la propaganda mitjançant el cinema sempre ha sigut efectiva.
Tot aquest escarot no és més que una mostra de la hipocresia que impera a un Occident decadent, on ja s’han perdut tots els valors que es van forjar durant a l’època revolucionària, a finals del s. XVIII. Allò que tots som iguals; el respecte a sèrie de drets que són consubstancials a l’Ésser humà, a la dignitat humana; acabar amb les pràctiques despòtiques i a les violacions d’eixos drets; etc. La presa de la Bastilla al 14 de juliol de 1789, va ser símbol de la caiguda de l'Ancien Régime i de l’opressió del poder del rei absolutista. La Bastilla havia estat una presó, on els poble era torturat i oprimit, per això la seua presa ha esdevingut tot un mite. Els EUA, amb la complicitat de tot el món, han creat una Bastilla coneguda, Guantànamo, i moltes més secretes. La CIA ha agafat el paper de la Inquisició. Hem assistit a un salt cap enrere de cinc segles pel que fa respecte a la dignitat humana.
El més trist de tot, és veure com es justifica la tortura, amb els arguments ad nausseam de: hem aconseguit informació vital per evitar atemptats, i que gràcies a les tortures s’ha detingut a Osama Bin Laden.
La primera de les dues afirmacions és més que dubtosa, no ens han donat cap prova que siga cert, quins atemptats s’han evitat? No ens ho diuen. De la segona de les afirmacions no tenim cap prova tampoc, més que una pel·lícula propagandística guionitzada per la CIA i les justificacions dels alts càrrecs. En tot cas, no va ser una detenció, va ser un assassinat. Una venjança quan Bin Laden ja no pintava fava i l'Al-Qaeda, finançada en origen per la CIA, ja no tenia molta força. Ací s’utilitza la tortura per després assassinar. Una cosa molt, però molt, pròpia de la Inquisició. En tot cas, això no són més que fal·làcies ad ignoratiam. 
Tot açò parteix d’una falsetat, ja que es creu que mitjançant la tortura s’arriba a obtenir una veritat, i es recupera el Confessionem est regina probatio (la confessió és la prova reina), argument emprat per la Inquisició per justificar la confessió obtinguda sota tortura, i que ja va ser desmuntat jurídicament per Cesare Beccaria el 1764, en la seua obra Dels delictes i de les penes. Resulta evident que, sota tortura, hom confessa el que siga, si no mirem les dones acusades de bruixeria, confessaven haver follat amb el Dimoni mentre els clavaven “la pera” per la vagina o l’anus i quan el dolor les esquinçava. Mentre eren torturats, segurament, els presos de Guantánamo, o de qualsevol presó secreta, confessarien que s’estaven preparant atemptats a mansalva, tot perquè la tortura s’acabara, com també hagueren confessat que ballaven sardanes a la Plaça Sant Jaume tots els diumenges al matí.
Si els EUA van ser un exemple a seguir en començar aquesta època, la de les democràcies liberals -la que ha donat dignitat tots els Éssers humans només pel de nàixer- ara són l’exemple de la decadència d’aquest període, no sols perquè ells tanquen aquesta etapa embrutint el seu propi llegat sinó perquè ells són encara exemple, i el seu exemple serà seguit. No es tracta d’un fet puntual, hem assistit a la reinstitucionalització de la tortura, s’ha fet de facto, encara que de iure seguisca sent condemnada en tractats internacionals. La complicitat, la permissibilitat, quan no el suport i l'ajuda que ha donat la comunitat internacional als americans en aquest tema, demostra que no estem davant un fet puntual, sinó davant un canvi de paradigma, on la dignitat humana ja no és universal.
Òbviament, la tortura és el fet més vistós d'aquest procés, però no l’únic. La reinstitucionalització de la tortura ha vingut acompanyada de la derogació de drets fonamentals, que des de l’època revolucionària del s. XVIII donàvem per eterns -crèiem que l’Ésser humà els havia assolit per sempre més almenys a Occident-, mitjançant la Patriot Act. La Patriot Act també serveix d’exemple a la resta de països del món. Així, jo ho tinc clar, a l’Estat espanyol no haguera sigut possible una Ley Mordaza si en l’àmbit internacional no hi hagués una involució pel que fa als drets fonamentals.
Podem concloure, així doncs, que amb la Declaració d’Independència dels Estats Units a Virgínia es va encetar una època que va universalitzar la dignitat humana, i amb l’atemptat de les Torres Bessones a Nova York es pot posar el punt final a aquesta època excepcional a la Història. El que perdem definitivament la dignitat amb els drets inherents dependrà de fins a quin punt el poble estiga disposat a lluitar per preservar-los.
Oskar "Rabosa".