dijous, 19 de febrer de 2015

Noves teories polítiques.

Debemos inventarnos un nuevo sistema histórico sin estar seguros de salir victoriosos. Debemos hacerlo porque existe la oportunidad de reinventar el mundo, pero repito, sin la certeza de que vayamos a triunfar.
Immanuel Wallerstein - [en recibiendo el doctorado honoris causa de la Benemérita Universidad Autónoma de Puebla, 23/09/99]

Ja vaig avançar als posts La fi de la democràcia liberal i El canvi d’un model per un altre, que vaig escriure a La Dansa de la Mort i vaig tornar a posar ací per donar contingut, que estàvem acabant l’època del liberalisme, inici que podem situar a la Revolució francesa. En el primer dels posts posàvem de manifest el fet que les democràcies liberals ja no ho són, els centres de decisió ja són elegits pels ciutadans. En el segon post, analitzaven que no és tràgic que hi haja un canvi de model, en la història a passat constantment, i tractava de jugar a ser futuròleg sobre com serà el pròxim model, on porta la inèrcia d’aquest model.
Rellegint el post sobre el canvi de model, mantinc el que vaig dir allí, però és això una fatalitat? Tendim inevitablement cap a una corporocràcia amb gestors tecnòcrates? Val a dir que no, no hi ha res que siga una fatalitat. Ara bé, per no acabar allà necessitem noves teories polítiques i econòmiques. Noves teories que s’oposen al neoliberalisme i a la globalització. Noves teories que acaben amb la visió d’un món unipolar dominat per l’Imperi americà, pels interessos de les elits econòmic-financeres occidentals, i que siguen respectuoses amb les altres formes d'entendre el Món, amb les altres civilitzacions, si es vol. Però cal també que aquestes noves teories siguen també construides amb Occident.
Des de fora d’Occident si estan sorgint plantejaments alternatius. Al món musulmà hi ha un retorn a visions islamistes, no necessàriament fonamentalistes encara que des d'Occident tot lo políticament islàmic es relaciona amb el fonamentalisme.  A Amèrica-llatina ha sorgit el Socialisme del s. XXI, i des de Rússia es planteja La Quarta Teoria Política (QTP) lligat a l’Eurosianisme, creada per Alexander Duguin (molt sovint el veureu escrit com Dugin) i que ha sigut assumida per Putin. La primera es planteja des d’un posicionament d’esquerres i reformula el socialisme. La segona es fa des d’un plantejament de dreta, amb determinats aspectes interessants i d’altres un tant retrògrads, pensem que volen un retorn a la tradició. La QTP està influenciada per un moviment que exercís la metapolítica nascut a França, anomenat la Nova Dreta (Nouvelle Droite), que els crítics consideren neofeixista, cosa de la que també es taca a La Quarta Teoria Política. No obstant això, encara que la QPT estan amb un nacionalisme, el subjecte de la QTP és el ethnos, però rebutja el feixisme i el nazisme. Duguin diu:
por último el Estado es el sujeto del fascismo y la raza del nacionalsocialismo: en el fascismo, todo está basado en una versión derechista del hegelianismo elaborada por Giovanni Gentile; en el nacionalsocialismo, es la superioridad de la raza aria sobre las razas subhumanas, cuyas terribles consecuencias de esta ideología son demasiado bien conocidas para que nosotros insistamos en ellas.
Ara bé, si assumim les tesis que situen Occident (EEUU i Europa occidental) al centre el Món, veiem que les tesis que es posicionen contra i preparen el postliberalisme, provenen de la perifèria. Les tesis Occidentals no deixen de ser meres modificacions, rectificacions, de propostes polítiques ja superades, decimonòniques, i no deixen de tenir grans dosis d'eurocentrisme, són moviment propis occidentals que tenen poca o molt poca acollida més enllà d’Occident, només cal mirar els moviments antiglobalització o altermundistes.
Certament, cal inventar, com diu Wallerstein, un nou sistema històric. Cal des del punt de vista teòric construir un nou sistema ideològic des d’un nou paradigma, que supere tots els que tenen arrels al s. XIX, que deu ser portat a la política. Cal que a l’àmbit polític es prepare el terreny per a quan arribe la fi del liberalisme no acaben en una corporocràcia, que és el camí cap on anem. Rússia ha pres posició. Nosaltres també deuriem, i no la d'ells.


Oskar "Rabosa"