dimarts, 21 d’abril del 2015

El complement salarial de Ciudadanos: una bomba?

Estic acabant de llegir un llibre que hauria de ser imprescindible, com uns quants més, per a tots aquells que vulguen entendre com hem arribat avui a tenir el model econòmic i social que tenim. El llibre és The Great Transformation (La gran transformació) una obra de 1947 escrita per Karl Polanyi. Polanyi era una d’aquestes persones que escrivia de temes econòmics des de perspectives fora de l’economia, des de la sociologia, la història i l’antropologia. Crític amb l’economia clàssica, desmuntava els seus arguments des de les altres disciplines.
Així doncs, resulta que Polanyi, entre altres coses, parla com el terreny cap a la creació d’un mercat laboral es va anar preparant abans, i una de les fites que marca en eixa preparació del treball laboral és l’anomenat Sistema Speenhamland, adoptat a Anglaterra al s. XIX. Per fer-ho breu, el Sistema Speenhamland consistia en complement salarial que pagava l’Estat, bé es pagava en cada districte on es va adoptar, als jornalers. El sistema va ser adoptat pel districte de Berkshire, després que es reuniren una sèrie de jutges per debatre com ajudar als més pobres. Durant els debats es va descartar posar un salari mínim i es va decidir que el districte pagarà la diferència entre el salari percebut pels treballadors del camp i el que es considerava mínim per a sostenir al treballador i la seua família. Prompte aquest sistema es va estendre per altres districtes rurals, fins que a Anglaterra gairebé tots els districtes l’havien adoptat.
No cal ser una fura per a saber quins efectes va provocar això. Els jornals van caure en picat. Els empresaris, sabedors que si pagaven menys del que és necessari per a subsistir l’Estat complementaria el salari, què anaven a fer? Pagar jornals per riures, i que siga el districte qui acabe de complementar el salari. Lluny de ser una solució, Polanyi afirma que el Sistema Speenhamland va portar pauperització.
Allò que va passar a finals del s. XVIII, resulta que torna a ser ressuscitat per Ciudadanos. El programa econòmic de Ciudadanos, que ens presenten com a sensat, just, assolible, fet per un economista de prestigi, com Luis Garicano, catedràtic a la London School of Economics, porta com a proposta:
Complemento Salarial Anual Garantizado
Será una ayuda que complemente los ingresos laborales de los hogares de aquellos trabajadores con salarios más bajos y empleos más precarios. Este complemento tendrá diferentes tramos según los niveles de renta y la situación familiar de las personas (soltero, pareja y, sobre todo, número de hijos).
Según los cálculos realizados, en el peor de los casos el coste de este complemento sería inferior al 1% del PIB (unos 12.000 millones de euros) y sería fácilmente financiable con las reducciones que se prevé se produzcan en las prestaciones por desempleo. Otro de los elementos claves de este programa será evitar que se creen desincentivos al trabajo.*
Sí, això és el Sistema Speenhamland. I és més, estic segur que Garicano, com a catedràtic de la London School of Economics, coneix perfectament les conseqüències d’això. Ell sap que els salaris baixaran, ell sap que, per tant, les empreses seran més competitives. Ell sap que és una forma d’abaixar salaris amb el vist plau de la societat, per humanitari. Ell sap que, encara que és molt possible que no haja llegit Polanyi perquè els economistes d’eixe nivell es consideren superiors als estudiosos d’altres disciplines, que el sistema Speenhamland porta pauperització. Però, com a bon economista neoclàssic, a Garicano li importa més el mercat que les persones.
No hi ha cap dubte que açò és una bomba de rellotgeria, disfressada de bones intencions. I com es vesteix de bona intenció i a més incentiva el treball, els mitjans de (des)informació en parlen amb elogis d’aquesta proposta. Mentre que han capolat la renda bàsica universal o la renda mínima d'inserció. Perquè suposant una gran despesa el complement salarial no és criticat pel món empresarial ni pels economistes neoliberals? Perquè tots aquests veuen el que no es veu. El complement salarial beneficiarà a les empreses que podran abaixar els salaris amb alegria i joia per a tot el món.
Allò que es veu de la proposta de complement salarial és una bona intenció per ajudar a les famílies que cobren menys. Allò que no es veu és que suposarà una baixada de salaris com amb el sistema Speenhamland, que els treballadors viuran amb el mínim completat per l’Estat, i que això portarà pauperització. En definitiva, el que no es veu és la bomba de rellotgeria que porta la proposta de Ciudadanos elaborada conscientment per Garicano. 


Òskar “Rabosa”
 
*Extracte literal de ElEconomista.es, noticia: Así es el programa de Ciudadanos: contrato único, complemento salarial público y segunda oportunidad

Links relacionts:

Sistema Speenhamland - Wikipedia

http://es.wikipedia.org/wiki/Sistema_Speenhamland 

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Enhorabona!

Òskar "Rabosa" ha dit...

Gràcies, per llegir-nos!

Anònim ha dit...

I el salari minim per a que esta ?
Bomba de rellotgeria seria una renta universal per a tots , estiguen treballant , com si no, amb la tentació del treball en negre...
Hi ha que ajudar a les persones que no treballen a que ho fajen pero tambe premiar la cultura del esforç.

Òscar "Rabosa" ha dit...

Sí, ja sé tot eixe bla, bla, bla de SMI i les opinions de liberals i neoliberals de l'esforç, els principis adoptats dels quàquers d'ajudat a tu mateix... i mandangues diverses.
Però del que parle és d'aquesta proposta concreta, que té com objectiu abaixar salaris. I això és una bomba de rellotgeria, perquè no es prèmia l'esforç, tant si t'ho guanyes com si no, ahí tens el SMI i si no tens prou que l'Estat t'ajude.
No et recomane que llegeisques Polanyi, perquè sent liberal no passaràs de la segona fulla, però busca on més t'agrada que va suposar el Sistema Speenhamland, i treu les teues pròpies conclusions.
Tampoco estic defenent la Renda mínima universal ni la renda mínima d'inserció, quan toque parlar d'això, parlaré. El que estic parlant és de com els subsidis de l'Estat són tractats d'una forma o d'una altra, per mitjans i economistes neoliberals, segons les conseqüències que produiràn per a uns grups, empreses, o per un altre grup, treballadors. Si beneficia als 1ers lloes, si beneficia als 2na, linxament.
Gràcies pel comentari.