dimarts, 22 de març de 2016

EL BARÇA HAURIA DE CONTRACTAR LOS PELAYO


Déu proposa i l’ésser humà disposa, que ve a ser una confirmació de les teories del lliure arbitri, on el mateix Déu «apreta però no ofega». I tot açò estaria vinculat a l’àmbit de les creences i al de les causes primeres, que marquen les línies bàsiques del transcórrer de la vida i de les accions humanes. No obstant això, i ja centrant-nos en les causes més humanes, hi ha sempre la relació entre la causa i l’efecte, que representen les teories més racionals i, diguem-ne, científiques.

Però, escriure estes línies, quan ens referim a l’esport, comporta haver d’explicar-les, o assajar-les, per, en la mesura en què es puga, modificar eixos designis, divins a priori, amb la finalitat d’aconseguir una causa més justa ―més humana― per als seguidors del Barça, com és el cas. I ho dic perquè, d’altra banda, i fent servir un llenguatge més corrent, es pot dir que «feta la llei, feta la trampa»; i sense ànims d’acusar ningú.

El Sorteig de la Champions, sembla que, com és normal, no ha estat massa bo per a les aspiracions del Barça. Escric això de com és normal perquè és molt estranya l’ocasió en què ens sentim contents amb els equips que trauen les boles ―podem mirar les estadístiques per refermar la present hipòtesi. Ara bé, en aquest paràgraf he utilitzat dues paraules que se’n surten d’allò que entenem com a diví o com a sort: estadístiques i hipòtesi.

Les estadístiques miren el passat per obtenir els materials necessaris per prevenir el futur, i aquesta és la base de la ciència, en gran mesura. Les hipòtesis marquen el punt de partida amb la finalitat de ser refermades, al final, amb la tesi. En ambdós casos, es pot interpretar que els designis divins es poden preveure, o això ens reconforta de pensar. I, per què no ho hem d’usar amb els sortejos si ja ho fem amb la quiniela? Doncs, d’això es tracta!

Los Pelayo van fer servir l’estadística i la matemàtica per endevinar on s’aturaria la bola de la ruleta, al casino, i sembla que van tenir bastant èxit, fins i tot en els jutjats. I, el Barça, per què no fa res per contraposar-se a eixa mala sort a què sol adduir? Com que ja és hora de moure’s, perquè no torne a passar o, si passa de nou, tenir la consciència tranquil·la per haver actuat fins i tot amb el vent en contra, pense que hauríem de contractar els serveis de la família de referència perquè supervisen, analitzen, avaluen i actuen per capgirar els designis humans que ara entenem com a divins. Però, tot açò es podria donar si no els haguera contractats ja algun equip rival, al qual ara li atorguem el dubte de la sort.


Salvador Sendra