EL FINAL DE GUTENBERG

Fins a quan les persones pensarem com pensem? Queda molt de temps perquè el gruix de la societat –molta ja ho fa— torne a pensar en fades i donyets?, però esta volta desperts! Sembla que el cronòmetre ha patit una inversió i s’ha posat en marxa cap enrere, que el temps cerebral ha deixat d’avançar i que la percepció de millora constant és només això: una percepció il·lusòria.

Per Sant Jordi, les xifres de lectors poden tendir a augmentar si es té com a referent la quantitat de llibres venuts, però caldria saber si, d’entre els compradors, n’hi ha algun de repetidor. Tampoc estaria malament que ens indicaren si hi ha llibres més enllà dels redactats per a l’ensenyament o les aules. Jo crec –sincerament— que hi ha manipulació de xifres, ja que ens donen les absolutes i no les relatives, que són les que he explicat abans. No crec que fora de l’escola-institut-universitat es llija més, i ho afirme perquè observe el meu voltant.

No obstant això, si es donara eixe hipotètic cas de l’augment de lectors/-es, més val no entrar a valorar els textos que s’empassen... La qualitat, per a la gent més elitista, és el factor que decanta la balança. Empassar-se tot el femer que observe a les llibreries, o que es premia als concursos, no és sa, i menys encara quan es desconeixen els clàssics, o els bons, o les bones. Caldria preguntar-nos fins a on és positiva la lectura ociosa de llibres de mercat.

La concentració necessària per enfrontar-se a un text complex és una vertadera barrera per a les persones poc habituades a obtenir plaer a llarg termini, com ho és esbrinar una obra d’una manera que vaja més enllà del simple «m’agrada». Però tota l’espera que li cal a la recompensa és un pas imprescindible per assolir un resultat digne. La necessitat d’una resposta ràpida, o d’una mancança de concentració, és devastador a l’hora d’assaborir els gloriosos fruits de la dedicació. 

Ara, ja avançat l’argumentari, caldria reprendre la pregunta que s’exposa a l’inici del present text i aclarir que som el fruit d’allò que s’entén com la galàxia Gutenberg, i que estem on estem a causa d’una manera de pensar que, durant uns segles, ha aconseguit renovar unes elits ja caduques i poc nombroses; un fenomen provocat per la impremta! Les dues velocitats de la societat, lligades a l’ús i a l’aprofitament de la lectura, semblen inevitables, de nou. M’estic referint a aquella que coneixem com a occidental. D’ací a poc –i és una cosa que encara vorem aquells que tenim una mitjana edat i una mica de salut— ja des de ben jovenets podrem esbrinar quins o quines són els escollits o escollides per a la lectura. Per a la resta, el destí es troba en la màgia, la secta, la conformitat o la imatge més banal.

Salvador Sendra