divendres, 25 de maig de 2018

ELEUTERIO SÁNCHEZ

Resultat d'imatges de el lute
Recorde que, de xicotet, hi havia un nom que s’escoltava sovint en els mitjans de comunicació. Es tracta d’El Lute. Així, per damunt i per resumir, se sap que era un delinqüent habitual, analfabet, que sovint estava detingut a causa de vore’s embolicat en delictes menors, com robatoris o altres malifetes semblants. Finalment, la seua fama va arribar perquè va ser condemnat per alguna cosa grossa, o ben grossa. Sembla que ho va ser a pena capital i que, després d’un temps, va passar a cadena perpètua.

A la presó va aprendre a llegir i a escriure. Amb el temps, va estudiar Dret i va aprovar però, mentrestant, el seu nom era conegut a causa de les múltiples fugides; unes més llargues, altres més curtes... I diuen les males llengües que, cada volta que el régimen tenia algun problema que calia amagar, El Lute s’escapava de la presó. Per a una persona intel·ligent, com va demostrar que ho era, qualsevol ocasió era bona per pegar a fugir i gaudir d’eixa llibertat i de la joventut robada, i més quan el futur no pintava gaire clar.

Al final del régimen, la seua sort va canviar i va ser posat en llibertat. Els judicis pels quals va ser condemnat s’anul·laren i, a partir d’ací, va poder fer vida normal: tan normal com la fama assolida li ha permés. Però el detallet que crida l’atenció és eixe de les fuites... Perquè, penseu que, realment, se’n van aprofitar d’un delinqüent despert per convertir-lo en una estrella mediàtica i, així, poder-lo usar en els moments més delicats? Això, almenys, és el que jo recorde que deien, i no pocs.

Hui ha eixit publicada la sentència de la trama Gürtel, ahir van caure unes quantes peces grosses del PP mentre s’aprovaven els presupuestos per a 2018 i el presidente pareixia cansat: exhaust. Quina casualitat que, de bon matí, ens hagem despertat amb un escorcoll a Catalunya en què es busquen unes proves que ja s’han buscat com a quinze voltes més. Els mitjans de comunicació ho deuen tindre difícil per escollir una portada, no trobeu?


Salvador Sendra