Una persona
major del meu poble, molt estimada pel veïnat, fa servir l’expressió per
explicar que una cosa encaixa molt bé en una altra. En castellà utilitzen como anillo al dedo que, per explicar-ho
d’una manera filològica cal dir que si els sufixos –ito i –illo són
diminutius, un anillo no pot ser
altra cosa que un ano pequeño. Altra
cosa és el significat que se li vullga donar, però la realitat del llenguatge és
la que és.
I, com la ment
és tan simple que els pensaments es poden esbrinar quan es fa una retrospectiva
de les seqüències viscudes en un temps concret, m’ha vingut al cap tot açò a
partir d’una notícia que he llegit sobre un intent de robatori, a Barcelona,
d’un anell valorat en set milions d’euros! La tècnica emprada ha estat d’allò
més simple: una persona es fa passar per enviat del comprador, es presenta a la
joieria, demana vore l’anell, el posa en una caixa de màgia amb doble fons i,
quan l’obri –atenció!— ja no hi està. L’han enxampat amb l’anell a la butxaca.
Segurament, d’haver sabut l’explicació del primer paràgraf, trobar-lo haguera
estat més complicat.
Però, quan
prenia café, al matí, he parlat amb un amic que és bomber i que coneix altre
bomber que és de Pego, famós perquè Buenafuente el va entrevistar en un dels
seus programes quan va tallar l’anell d’acer que s’havia col·locat al penis un
home de Dénia. El secret estava en untar amb cremeta i aplicar gel a la zona
afectada per abaixar la temperatura que provocava la radial quan seccionava el
metall. El meu amic bomber em contava que era una cosa bastant comuna, eixa de
tallar anells, però dels dits. Jo pensava en el doctor Cavadas, però no li he
dit res...
I tot açò m’ha
forçat a escriure perquè, mirant per la finestra, he vist que hi havia un cotxe
de bombers a la platja, al capvespre. He investigat i es que estaven rescatant
un windsurfista a qui se li havia girat el vent i no podia tornar a la platja,
al lloc des del qual havia partit. En altres casos, s’haguera hagut de
sacrificar una verge per canviar els designis divins, però en temps ha avançat
tant que se l’ha pogut remolcar amb una moto aquàtica.
Encara hi ha qui
diu que la nostra ment és complicada. Les persones –i parle prenent el meu
exemple com a prova vivent— som d’allò més simples i pensem sovint seguint les
seqüències que s’entossudia a explicar E.A. Poe en un dels seus relats, quan li
endevina al seu acompanyant que pensava sobre un nan que treballava a un circ.
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada