El dia de més
calor de l’estiu, passat migdia, o siga, a l’hora punta, travesse Dénia
caminant tan de pressa com em permeten les condicions físiques i
meteorològiques per anar al Baret de Miquel. Tot i els impediments, arribe a
l’hora. Entre i m’atenen de seguida, sec a taula mentre espere la resta de
comensals, demane aigua amb gas mentre observe el local.
Sostre alt, una
làmpada de cada color, un aparell desmesurat i horrible d’aire condicionat
sobre la porta que dóna al bany. Més bar que restaurant, tot i que no ho és,
amb el taulell ubicat entre la primera i la segona nevada d’una casa de poble,
fa eixa impressió. Entra la resta de companys. El restaurant té un parell de
taules lliures que s’omplin en poc de temps. La gent conversa alegre.
Tots asseguts,
demanem la primera copa. Tarden molt a prendre nota del dinar però Rubén diu
que no és una pràctica habitual. Torcaboques de paper, un platet xicotet que
farem servir durant tot el dinar, així com els coberts, unes copes desparellades
–vam escollir copa de vi per al cava—, la taula sense tapet. El cambrer, una
mica despistat, ha d’atendre més de la meitat de les taules. Apartem nosaltres
mateix algun got i alguna botella i la deixem en una taula supletòria.
Per fi ens atenen.
Bunyols de bacallà, figatells de sépia, tàrtar de déntol amb orxata de col,
polp. Cadascú va demanar una cosa i, per consens, entre tots, una coca de
sardina fumada amb figues seques. De postres, pastís de poma. Una volta iniciat
el dinar, el ritme dels plats, adequat i, si cal, una mica precipitat algun.
Cava rosat, un parell de botelles. Café curt.
Els bunyols,
excel·lents, amb una suau crema espessa de pésols. Els figatells, interessants,
també. El tàrtar, des del meu punt de vista, realment fantàstic. El polp, una
mica salat, tot i que, per ser sec, acceptable. La coca, molt bona, o més
encara, segurament pel tracte exquisit envers les sardines i la combinació amb
la crema d’albergines, també una mica fumada. El pastís de poma, ideal per
compartir, així com el marinatge de tot l’àpat amb el cava, fins a les postres.
Sabors de llima i de menta en molts del plats que han fet més portable la dura
jornada d’estiu.
Preu molt
ajustat en el cas dels àpats i els vins. Segurament, la retallada la causa el feble
servei de taula. Val la pena.
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada