Al conte de
Petroni de La matrona d’Efes, hi ha
una informació important respecte a la crucifixió que en altres contes no està
del tot clara. Una dona jove i casta, una volta mort el seu marit, està durant
uns dies vetlant-lo al sepulcre. No menja, no beu i només plora: vol morir. Amb
ella hi ha una serventa que intenta acompanyar-la en eixos dies tan durs,
fent-li més fàcil el trànsit.
Prop d’eixe
lloc, hi ha uns lladres crucificats i un sentinella romà fent guàrdia. Eixe
home, en sentir el plor de la dona, s’apropa per ajudar-la i, allò que era un
drama, acaba sent tot un episodi de disbauxa i bogeria sobre la tomba del marit
difunt fins al punt que, a uns pocs metres de distància, els familiars d’un
dels lladres ajusticiats trauen el mort de la creu sense que el soldat s’adone.
Els morts a la creu, hi estaven molt de temps penjats perquè la gent poguera
vore l’escarment. El guardià, estava massa ocupat consolant la jove viuda...
Quan els
familiars del lladre crucificat van robar el cadàver, a causa de la negligència
del legionari, el soldat i l’amant van reaccionar ràpid per inventar un relat
que poguera salvar el xic. Van apartar la llosa de pedra de la tomba del marit,
van agafar el cadàver i el van penjar a la creu buida d’on poc abans havien
segrestat el difunt.
--Miracle,
Miracle!
--El sepulcre
està buit i el mort a la creu!
La gent es va preocupar
més de saber com havia pujar el mort a la creu que de culpar el soldat per
abandonar el servei, o de buscar el cadàver del lladre que havia d’estar-hi.
L’inici de
l’època actual era un temps propici per als miracles i per a les crucifixions.
Mentre els romans dormien o festejaven, sembla que van passar coses estranyes
que, en alguns casos, han arribat fins als nostres dies en forma de relats; uns
esbrinats i resolts; altres, no encara.
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada