Zizek (amb Ž i
ž) analitza l’imperatiu categòric de Kant i n’extrau unes conclusions clares:
per a Kant, allò bàsic en la política, o siga, l’imperatiu moral polític, es
basa en la publicitat. Per entendre-ho d’altra manera, un polític no ha d’actuar
mai de manera contraria d’allò que ha dit públicament que hi faria. Per tant, i
si tornem a la moral, qualsevol actuació no publicada o diferent a allò exposat
és, en essència, dolenta. Jo, com no podia ser d’altra manera, m’he centrat a
rellegir Cap a la pau perpètua de
Kant i m’he centrat en els apartats on hi apareixia algun referent.
Al final de la
setmana, a la premsa, hi ha hagut un gran revol causat per les peticions de les
penes de la Fiscalia de l’Estat, i per les de les diferents acusacions, per a
alguns d’aquells que han participat d’això que se sol denominar el Procés. La
polseguera s’ha alçat per allò que es considera una petició de presó del tot
desproporcionada, per a uns, i perquè l’acusació de l’Advocacia de l'Estat no ha contemplat el
delicte de rebel·lió entre els que, se suposa, han comés els dirigents catalans,
per als altres.
L’acusació de
l’Advocacia de l'Estat, en principi no és un organisme polític, tot i que es troba lligat a la
presidència del Gobierno. En este cas, dubte molt que Pedro Sánchez passara el
filtre kantià, si recordem que va ser un dels impulsors de l’aplicació del
conegut com a 155. La boca se li’n va anar i va fer greus acusacions contra els
dirigents catalans i, per tant, ara no deuria haver-les matisades des de
l’acusació que controla la seua presidència.
La justícia, la
Fiscalia, com que pressuposem que es tracta d’un element independent, just i
del tot separat de qualsevol moviment polític, no pot ser analitzada des del
punt de vista del present escrit, excepte en allò que està publicat a
l’ordenament jurídic i que explica la causa de les seues acusacions, entre
elles, la de rebel·lió que, com sembla ser, és molt qüestionable, ja que la
Fiscalia i part de les acusacions n’aprecien, però la de l’Advocacia de l'Estat, no. No deu
estar ben escrit el document quan hi ha doble interpretació, dic jo. Però
l’actuació dels líders de la revolta, sí que es pot analitzar! Ells i elles sí
que són polítics, tot i que n’hi ha un parell que no: els Jordis. El parell de
representants de les entitats sobiranistes no són polítics, o no ho eren en el
moment en què foren engabiats. Per tant, això que diuen de políticos presos, ja d’entrada, és una mentida.
Si seguim
passant el sedàs kantià sobre les actuacions del revoltats, no hi ha dubte que
el superen amb escreix. La seua actuació es correspon exactament amb allò que
digueren públicament en la campanya electoral i per allò que foren escollits.
Per tant, es tracta d’una acció correcta, políticament correcta, moralment
correcta, i aviat sabrem si també ho és judicialment.
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada