Ciència econòmica.

L’altre dia a El País es va publicar un article de Moisés Naím, titulat “La fraudulenta superioridad de los economistas”, que parla de la supèrbia dels economistes. A més a més, estem veient com els partits polítics estan fitxant a economistes mediàtics per fer els programes. Abans de la crisi era complicat veure a un economista per la TV, ara està ple d’homes “amb bessonets” que ens expliquen com funciona la ciència econòmica.

Aquests homes semblen dotats d’un saber místic i d’uns coneixements de l’hermenèutica econòmica, capaços d’aportar llum a la foscor basant-se amb textos sagrats de semidéus amb noms com: Adam Smith, Sir John Maynard Keynes, Fiedrich von Hayek, Milton Friedman, Paul Krugman, Joseph E. Stiglitz, etc.

Tots aquests ens venen que l'economia és una Ciència, i que calen anys i anys d’estudi per esbrinar els seus misteris. Parlen amb paraules que la resta de mortals no poden entendre. Un llenguatge críptic, inintel·ligible per a no iniciats. La Ciència econòmica és la Ciència social per excel·lència, com s’explica a l’article que hem citat abans de Moisés Naím. Els economistes són Suprems Sacerdots de les societats actuals, més si tenim en compte que l’Esser humà ja no és homo sapiens sinó homo oeconomicus. Però, el públic enlluernat per gent que gasta un llenguatge indesxifrable i sobretot “pels bessonets”, acaba per creure que aquesta gent són científics.

Per Ciència, s’entén allò que ens ha llegat la Il·lustració, és a dir, el descobriment mitjançant la Raó de les Lleis naturals que regeixen l’Univers. Això ho distingeix de la superstició i de la fe, allò que s’assumeix per què una autoritat ho diu. El mètode científic permet demostrar independentment de la fe o de la superstició com funciona l’Univers. Així, es tracta de descobrir les Lleis físiques de la Natura, i els avanços i descobriments sorprenen l’Home del s. XVII endavant. Ràpidament, el mètode científic s’intentarà passar als estudis socials, i naixen les Ciències socials. Aquestes intenten extraure les Lleis que regeixen les relacions humanes. Si la Natura té una Llei de la gravetat que és universal, ha d'haver-hi una Llei universal per regir les relacions econòmiques: La Llei de l'oferta i la demanda amb una mà invisible (com la gravetat) que porta el benestar social.

L’economia és la “ciència social” que més s’ha desenvolupat i que més Lleis ha establert. En el seu desenvolupament ha anat afegint les matemàtiques, l'estadística, la probabilitat, etc., afegint més complexitat, més misteri, més esoterisme. Els economistes s’han acabat convertint en una espècie d'oracles que dominen les vides de les persones. Ells només tenen accés a tan profunds coneixements.

No importa que hi haja antropòlegs, sociòlegs, investigadors de psicologia social, o de psicologia evolutiva, etc., especialistes d’altres ciències socials, que demostren per cent mil camins diferents que les Lleis de l’economia majorment acceptades per “científics econòmics” no són més que bajanades. Ells tenen la superioritat de la qual parla Moisés Naím. Tenen la superioritat que els dóna haver sigut tocats per una vareta màgica i, a més a més, haver accedit a un coneixement místic, esotèric, a la Veritat absoluta. Sí, justament com els Suprems Sacerdots que la Il·lustració tractava de combatre.

Però, és més, ells dotats la Veritat absoluta, pregonen què s’ha de fer i prediuen les catàstrofes que vindran si no es fa el que ells diuen que s’ha de fer. Quan hi ha una catàstrofe, també tiren la culpa als altres perquè no s’ha fet el que ells han dit que s’havia i com s'havia de fer. Encara que s’haja fet. Però ells, com el Papa són infal·libles, per tant si alguna ix mal, no pot ser per ells. Aquests gurus són els que ara les TV ens descobreixen i els partits polítics els adopten com assessors perquè -¡oh, pobres de nosaltres, ignorants!- siguem guiats cap al Paradís.

Jo, en veritat, vos dic: No els feu ni puto cas, són tots uns venedors fum! 

Òskar “Rabosa”.