dimarts, 20 d’octubre del 2015

EL BATEC DEL TEMPS

Escrivia una frase a l’arena, a la platja, entre ona i ona. Només reculava unes passes per fotografiar el cartell, l’ona següent l’esborrava sense donar-me el temps necessari per aconseguir el meu objectiu: traure l’escrit i l’ona en el moment adequat; tocant-se. I, així, una volta i una altra; un esborrat i un altre fins que, al final, ja quasi esgotada la paciència de què disposava, vaig fer la foto, que no era la somiada però bona era!
Escriure columnes, o articles com el present, és una cosa semblant; a partir de les lectures, o de les experiències del moment, s’ha de fer el text perquè, de vegades, si ho deixes córrer, altra idea solapa l’anterior i li anul·la la força o la intenció primària. La vida batega i, amb ella, es canvien els objectius, els missatges, els contextos, etc. Quan hi ha alguna cosa per apuntar, per fer, per gaudir, s’ha de pensar sempre eixa ona que arriba i ho esborra, de no actuar. La plasmació és l’única manera per mantindre-ho present en el futur, bé escrit, bé dibuixat, bé fotografiat, bé besat... Perquè la memòria, en un segment tan diminut de temps, no ho aconseguix enregistrar.
El risc marca el límit entre l’escrit i la imatge capturada. La nostra racionalitat no té temps d’avaluar l’acció o, si el té, el fet desitjat supera el seny. El perill té la forma de l’ona marina i, la víctima, la forma de la sabata. El risc, però, a l’hora d’aconseguir el resultat que romandrà gravat, al mòbil o a l’ànima, tant fa, s’hi troba present i la repercussió futura pot acabar en forma de constipat o de silenci i oblit: qui sap!
No sempre tenim la possibilitat d’escriure i reescriure un missatge a l’arena, i no sempre tenim la possibilitat d’avaluar-ne les repercussions; moltes voltes la possibilitat és única i singular, i la preparació espontània, i és en estos casos on s’hi juga el tot o el res del moment i del futur. Un punt d’inflexió a la vida de cada u que no és res, ni serà res, però implica un instant on la felicitat i l’acció pot superar la voluntat i la premeditació, i això, simplement, és la vida. Estic llegint Maragall; això és tot.


Salvador Sendra Perelló