dijous, 1 d’octubre de 2015

Keynes, Piketty i els puntals del capitalisme.

Vaig sentir una conferència de Julio Anguita on deia que els tres grans economistes, a parer seu, eren Adam Smith, Karl Marx (aquest resulta obvi en algú que es defineix comunista) i John M. Keynes. D’aquest darrer deia que era la seua doctrina havia aconseguit apuntalar i donar-li més vida al capitalisme. A mi em va estranyar un poc eixa afirmació, però ara l’entenc.

Ho entenc gràcies a estar llegint The History of the Decline and Fall of the Roman Empire (Història de la decadència i caiguda de l'Imperi romà) de Edward Gibbon. Gibbon va escriure una obra al segle XVIII, la primera de les quatre parts va aparéixer el 1776 –el mateix any que Adam Smith va escriure The wealth of nations (La riquesa de les nacions), i encara continua sent una obra de referència per als historiadors que vulguen endinsar-se a les raons de la caiguda de l’Imperi romà. En l’obra de Gibbon podem apreciar com en plena decadència, sempre apareixien emperadors que reformaven l’estructura de l’Imperi, i el feien funcionar unes quantes dècades més. Després arribaven calaveres com Còmode i ho feien tot ascles de nou, i un altre ho arreglava una miqueta, i així, la vida d’un imperi decadent es perllongava.

Supose que Anguita quan parlava a Keynes que havia allargat la vida del capitalisme, es referia a això. A què Keynes havia reformat el capitalisme d’una forma que li havia permés sobreviure després del crack del ’29 i la Gran Depressió. Si alguns emperadors romans amb les seues reformes posaven puntals a un Imperi que estava en runes, Keynes va posar uns quants puntals a un sistema capitalista que també era un munt de runes.

Ara que acabe de llegir l’exitós El capital del S. XXI, de Thomas Piketty -flamant fitxatge de Podemos com assessor internacional-, on analitza les desigualtats actuals, no deixe de pensar que no és més que un altre intent de posar puntals a un capitalisme que també està en estat de roïna. Hom es sent temptant, en llegir el títol, a pensar que serà una obra que com El Capital de Marx, faça una proposta nova alternativa al capitalisme. Res més lluny, les seues propostes no van més enllà que algunes benintencionades propostes de reduir les desigualtats. No deixa de ser una proposta redistributiva de la riquesa al més pur estil socialdemòcrata, mitjançant un impost sobre el capital que s’hauria d’aplicar en l'àmbit mundial. A més, encara que no desenvolupa com serien, també manifesta que s’hauran de buscar noves formes de compartir el capital -part públic, part privat-.

No sé si les propostes de Piketty arribaran a aplicar-se en la realitat, com les de Keynes -encara que quan Keynes va escriure la seua Teoria General del Treball, l’interés i els diners, les seues mesures ja s’estaven aplicant de facto a alguns països, com a l’Alemanya nazi-. Si les de Piketty arribaren a aplicar-se, no serien més que uns quants anys més d’aire pel capitalisme, fins que els del “laissez faire, laissez passer” o el “greed is good” tornaren amb un altre eslògan nou i lluent. Més puntals. I no sé si val pena. Si val la pena llegir el llibre de Piketty, perquè ajuda a comprendre les desigualtats. Però queda coix amb les seves propostes.

He dit que no sé si val la pena que s’apliquen les porpostes de Piketty, per a que el capitalisme perllongue la seua existència, perquè, jo ja he dit en altres posts, no crec que ningú puga acabar amb aquest sistema, que el millor que pot passar es que s’enfonse pel seu propi pes i preparar-nos per al després, si en som capaços. La proposta de Piketty seria admissible com a pas previ d’una demolició controlada, però no va per ahí el mateix Piketty. Així, només queda deixar que els desplome, no posar puntals, sinó traure’ls. I si de cas soscavar els fonaments.



Òskar “Rabosa”.

3 comentaris:

Eurotopia ha dit...

En la normativa de la edificació per a declarar l’estat ruïnós total d’una edificació i obtindre la llicencia per enderrocar-la, cal que es complisquen algú dels tres següents supòsits:

a) Quan el cost de les obres necessàries sigui superior al 50 per 100 del valor actual de l'edifici.

b) Quan l'edifici presenti un esgotament generalitzat dels seus elements estructurals o fonamentals.

c) Quan es requereixi la realització d'obres que no poguessin ser autoritzades.

Doncs bé tant el sistema global com el local, el regne d’Espanya, compleix les tres condicions, aleshores jo proposo l’enderrocament.

celestepv ha dit...

Me preocupa que los cambios sean bruscos, violentos, mortales para muchos de nosotros o, llenos de mucho sufrimiento. Y los problemas medioambientales, la situación del planeta y sus consecuencias para los humanos, ¿harán replantearse ese capitalismo feroz?
Oskar, gracias por comentar el libro de Piketty.
Saludos.

Oskar "Rabosa" ha dit...

Hola Celeste,

Ciertamente, los cambios tendrán que ser duros, y siempre sufrimos los mismos. Este capitalismo se tendrá que replantear sí o sí, porque se cae. Me interesa más si nosotros ,"el 90%", excluido el decenil superior que tiene la mayoría de ingresos y capital (como explica Piketty) seremos capaces de replantearnos algos. Yo estoy seguro que el decenil superior y hace tiempo que tiene un plan "B" para cuando "esto" se caiga, aunque hagan negocio con "esto" hasta el final.

Gracias por comentar, un placer siempre leerte.