Halloween o Nit de les Ànimes?

L’altre dia a una xarxa social vaig llegir alguna cosa així com que calia reivindicar “la nit de les ànimes” enfront de la colonització cultural ianqui “que ens imposa el Halloween”. Vaig pensar que quina tristor “celebrar” la nit de les ànimes. Como es pot celebrar això? Si la nit de les ànimes ha sigut desplaçada pel Helloween és perquè no tenia res per a gaudir, almenys tal com es vivia al meu poble.

Les dates que s’acosten no eren de gran festa, eren assenyalats, però moltes coses estaven prohibides tant en el dia de Tots Sants com en el de Difunts. La nit de les ànimes no es correspon a la del Halloween, 31 d’octubre a l'1 de novembre, sinó que és la nit que va del dia de Tots Sants al de Difunts o dels Morts, la nit de l'1 al 2 de novembre. Al meu poble aqueixa nit, era una nit de recollir-se prompte a casa, les ànimes eixa nit anaven soltes. Hi havia tota una sèrie de contes, de llegendes que alliçonaven sobre el que podia passar si s’eixia nit. Estaven totes destinades a fer por. A més a més, hi havia històries suposadament de reals, de gent que havia desafiat eixir a la nit de les ànimes, anar a caçar el dia de Tots Sants, o qualsevol altra de les prohibicions d’aquests dies. No cal dir que aquestes persones havien sofert desgràcies, mals o ensurts de qualsevol mena relacionats amb ànimes o dimonis o malart. Aquestes històries eren les més alliçonadores, perquè eren el pare de..., un germà de..., o gent gran que coneixies.

Vist així, aquestes festes no són de molta celebració, almenys jo no em sent identificat a celebrar res. No m’agrada anar al cementiri per Tots Sants, no crec en ànimes, no m’agraden les prohibicions basades en pors i les supersticions. No sé si altres pobles o altres indrets del País Valencià en aquestes dates ho celebraran d'una forma més festiva, amb cançons, balls, paelles... Però almenys, en el meu poble no era així. No era una festa que ningú esperés amb joia, com el Nadal o Pasqua. Era més íntima si es vol, de record als avantpassats, d’històries al racó del foc...

La celebració de Tots Sants, nit de les ànimes i dia dels Morts, és una festa que encaixa mal a la nostra època, regida pel hiperindividualisme, l’hedonisme i el consumisme -tal i com reflexa Lipovetsku a La era del Vacío-. Aquests valors casen mal amb el que ens planteja la celebració de Tots Sants. El hiperindividualisme impedeix que qualsevol individu haja de fer un sacrifici o acceptar prohibicions per qualsevol persona que no siga ell, molt menys el farà per un avantpassat molt menys si el va conéixer poc o gens. L’hedonisme porta a què hom s’ha de divertir per damunt de tot, entrar en un estat de joia, de buscar el plaer instantani, intens, les emocions fortes... res de recolliment i de plaer íntim. Per cert, els plaers íntims han desaparegut, no hi ha plaers que no costen diners, a més a més cal exhibir-los i com més diners costen més cal exhibir-los. El consumisme, encara que siga de coses absurdes, de coses per “usar i tirar”, regeix la búsqueda de l'hedonisme. Si li afegim que hi ha una secularització evident de la societat, que hi ha els temes de les ànimes que vénen del més enllà, dels dimonis que tempten, d'aparicions en forma d’animals, etc., no se’ls creu ningú –o gairebé ningú- aquesta celebració estava condemnada a la mort.

Halloween, almenys el Halloween ianqui, el que ha portat la colonització cultural, és una festa de disfresses, és una mena de Carnestoltes per novembre en compte de per febrer. Una festa que s’ajusta a la societat actual, regida pel hiperindividualisme, l’hedonisme i el consumisme. Encaixa perfectament. Per això triomfa. La gent no s’ha d’ocupar de ningú, més que d’ell mateix. Qui celebra Halloween va a buscar el plaer, la festa, eixir, alternar, fer copes, col·locar-se, riures, lligar, follar..., res d'històries de por, de recolliments, de guardar respecte pels avantpassats... Finalment, va incorporat el consumisme, des de la compra de la disfressa fins a l'entrada de festa de Halloween a la que vulgues anar. Una festa actual, per a la gent de hui en dia, per a la societat de hui.

Sovint veig, llegisc, escolte, gent, que busca com una tornada al passat, a les tradicions, als trets culturals de fa 50, 100, 200, 300 anys. Aquesta gent no s'ha adonat que la societat s’ha transformat profundament i no es pot, afortunadament, tornar enrere. No diré totes, però si moltes de les tradicions, costums i trets culturals que hem deixat enrere no tenien res del caràcter bo, bonic, millor, que els solen atribuir. Hi havia molta superstició, necessitat, abús i aprofitament per part d’uns pocs de la ignorància dels altres, eren costums basats en necessitats, misèria, patiments, sofriments... Sortosament, molt de tot això ha quedat enrere i no cal, ni val la pena, recuperar.

Jo preferisc un món on es celebre l’actual Halloween –amb la càrrega de hiperindividualisme, hedonisme, consumisme que té-, que un món basat en les supersticions, la por, la religió. Recordar els morts, jo no tinc cap dubte, és un exercici sa, però no té per què ser determinades dates, ni perquè els morts vinguen del purgatori a visitar-nos. Jo als meus morts els recorde sovint, quan els necessite, quan els trobe a faltar, quan em manca el seu somriure, quan em ve de gust de fer-los una abraçada... I m’agradaria pensar que poden vindre a visitar-me un dia a l’any, però no, no venen, per això els tinc present durant tot l’any, no un sol dia. I si una nit, posa-li un 31 d’octubre, pel que siga, en vénen ganes d’anar a una festa de disfresses, de bufar-me i riure’m una estona, doncs ho faig, digues-li Halloween, Carnestoltes o Festa de la Gardunya.

Òskar "Rabosa".