diumenge, 18 d’octubre de 2015

LA GRAN OMISSIÓ

El jazz ja no m’agrada però vaig a repensar-me esta afirmació a partir d’ara, ja que, un dels escriptors preferits de la meua joventut deia que, la vida, sense el jazz, no tenia sentit. Esta persona, a més de novel·lista, poeta, articulista i crític de música, era trompetista i amic d’Albert Camus. Efectivament; es tracta de Boris Vian! I, amb Vian, he passat grans moments, i escoltant jazz, també. Quan hom abandona la novel·la, abandona la música més lliure, tot i que, ara, l’entenc des d’altre punt de vista.

Allunyar-me de Cortázar no em va costar gaire, al contrari que de Vian, molt més pròxim a mi, segurament per l’idioma. De l’argentí, em sorprén el silenci sobre les lectures i els vincles amb la literatura del francés; pense que intencionats per evitar reforçar, més encara, eixe evident lligam d’estil. Però escric sobre este tema a causa d’un article que vaig llegir sobre la publicació d’una biografia de Cortázar, una mica polèmica. Sembla que la infantesa d’ambdós escriptors no va ser tan diferent... Més precoç, però, Boris!

De Julio, crida l’atenció que l’efervescència personal arribà ―segons confirma el biògraf― a partir d’un tractament hormonal, ja ben majoret, que intentava solucionar una dolència de la infantesa. La medicació, sembla que va desbocar l’escriptor transformant-lo en un seductor acord amb els paràmetres de bellesa del moment. Els argentins que he pogut llegir tenien molt present el físic i la seducció, com palesa agradablement Bioy Casares, per exemple. Vian, però, era d’altre format de seductor i, com no, més acord amb la seua edat física. La mental, sembla qüestionada, com li va passar, també, a Cortázar.

La fantàstica literatura de ficció i d’aires de llibertat creadora, la música jazz, la trompeta, el gust dels «bons vivants», Paris, la poesia... Massa condicions comunes per a no haver-les vinculades, de moment, ni haver-les tractades des d’un punt de vista literari comparatiu rigorós. No obstant, la meua opinió és això: una opinió. I, a més, sembla que els lligams més evidents van ser amagats pels mateixos protagonistes d’este article. Competència o classe? De moment, ja he trobat una diferència quasi insalvable: Vian preferia el swing al hard bop! Este insalvable entrebanc pot estar a l’inici d’una gran omissió.


Salvador Sendra Perelló