dimarts, 28 de juny de 2016

AVÍS A NAVEGANTS

Segurament, hom comença a apreciar la navegació quan s’adona que, sense cap mena de propulsió addicional, s’hi pot navegar contra el corrent i, a més, amb el vent a la contra. Enganyats hem estat sempre que hem acceptat deixar-nos dur per estereotips i per idees preconcebudes que no han tingut cap fonament, com per exemple, els tabús classistes que envolten este noble esport.
Si hi ha una volta en què qualsevol persona es pot sentir important és, precisament, quan posa les mans sobre el timó. La combinació persona-tècnica-natura arriba a la seua màxima esplendor quan el respecte pels fenòmens ens fa navegar seguint eixe rumb que ens havíem marcat, on sovint no hi ha més que el punt d’arribada. La tècnica, per rudimentària que ens semble, adquirix el seu vertader valor quan el patró li trau el màxim partit a la nau afegint el coneixement a la màquina.
Amb un simple exercici, t’adones que el vent de popa, per golós que siga, té els seus perills a l’hora de realitzar les maniobres: la vela gira amb força i hi has de parar atenció si no vols sorpreses. Per navegar amb el vent de darrere, s’ha d’estar preparat a l’hora de realitzar els girs. Per navegar amb el vent en contra, no cal fer tanta atenció a les maniobres. Quan entres amb tot a favor, has de saber que la maniobra per virar té el seu perill, com si esta via ràpida no admetera massa canvis ni improvisacions d’importància, però, quan ho fas al contrari, els canvis formen part de la mateixa navegació.
El cas és que, apreciant la vulnerabilitat es pot arribar molt lluny, si es navega amb el vent en contra, o quasi... A favor, pots fer-ho de manera més directa, tot i que s’ha d’assumir un cert risc provocat per la mateixa acceleració. Personalment, per seguir en un mitjà que conec a la perfecció, m’agrada avançar amb el vent en contra, i el dia que es gire per posar-se’m a favor, no tindré més remei que voltar jo també per continuar en l’àmbit propici per a l’evolució personal. M’agrada navegar!
 

Salvador Sendra