dilluns, 20 de juny de 2016

LES NOVES ESPECIALITATS ARTÍSTIQUES

Si realment volem ser una mica seriosos i conseqüents amb la realitat que veiem i escoltem, hem d’extraure l’arquitectura d’això que s’anomenen Belles Arts. Ja resulta indignant pensar que un arquitecte pot interpretar-se com un artista si tenim en compte el linxament mediàtic que ha sofrit Clatrava, a València, per exemple. I només perquè van haver de refer el trencadís de l’edifici de l’òpera —si Clatrava no és artista, eixe edifici no deu anomenar-se palau— quan feia poc que s’havia acabat, o per si va resultar careta, l’obra. Recorde que quan hi vaig anar per vore i escoltar Fidelio, ja pensava que hauria d’haver dut un casc, d’eixos d’obra. L’endemà, l’edifici estava tancat al públic i començaven a rehabilitar-lo...

Però, Leonardo no va haver de refer la seua obra de L’últim sopar —realment, sona millor en castellà— de la catedral de Milano unes quantes voltes abans d’emigrar? Doncs, sí! I no per això va haver de patir el desprestigi que està sofrint Calatrava. Entre altres coses, perquè els artistes han d’arriscar en les seues creacions, i eixa és la seua essència, no? La resta són tècnics que no estan obligats a fer res més que no siga copiar i apegar, repetint i conservant: res d’especial. Perquè, simplement, queixar-se de Calatrava significa ubicar els arquitectes en la seua dura tasca diària: dibuixant pisos, xaletets, urinaris i pàrquings.

Si s’haguera fet el mateix cas a les errades de Leonardo, el pobre home s’haguera dedicat a pintar cases i façanes, o a lacar mobles. I si alguna persona rellisca per un pont de Venezia, que es canvie les sabates. I si les òperes no s’escolten bé, a València, que duguen auriculars. I si en una estació d’autobusos d’Amèrica no poden entrar els vehicles, doncs que aparquen fora i que la gent passege, que és ben sa. Estem parlant d’art, senyores i cavallers!

La funció de l’artista és altra; diferent a la de la gent comuna. Però, pensant-ho bé, si la música, la pintura, la literatura i la dansa estan considerades com a Belles Arts, que pensarem de qui canta un paso doble, de qui balla reggaeton, de la sogra que fa classes de pintura o de qui escriu poesia a l’estimada? En un principi estava per refermar-me en l’artisticitat de Calatrava però, a mesura que m’endinse en la reflexió, sóc més procliu a traure-la a tots.

Si ningú és artista, el pintor d’una façana, el músic que compon un paso doble per a una filada mora, o que canta en una boda, l’arquitecte que planifica uns banys públics, la xiqueta que balla a final de curs o l’escultor que adorna una rotonda es podran estalviar comparacions i traumes. I més ara que la psicoanàlisi ja no cura, perquè l’han situada al costat de l’astrologia. Ja està: Eureka! Les noves disciplines que més s’aparten de la racionalitat i, per tant, les haurien d’introduir-se en el camp de l’art, per substituir les actuals són: l’astrologia, la psicoanàlisi, l’homeopatia i la política. Tot i que esta última hauria d’assolir una mica més de prestigi.



Salvador Sendra