Supose que, en
les grans empreses i les societats piramidals i jeràrquiques, els elements més
perillosos, aquells que menys escrúpols tenen, no són els que es troben al
zenit. Perquè a la cúspide està qui mana i, per sota, qui vol manar. I qui vol
manar ha de fer els mèrits per situar-se en una posició més alta de la que
ocupa. Se sol dir dels segons que són més que un calc dels seus caps o
referents.
Si recordem Hugo
Chávez, ja es deia que la persona que el va substituir, l’actual president
Maduro, era més chavista que el
portador del nom. També s’ha dit d’algun polític de més prop, com el substitut
de Puigdemont, l’actual president Torra. Però, en l’àmbit empresarial, estes
coses passen més desapercebudes i, a voltes, hi ha fortes baralles com en El
Corte Inglés, que sembla que no acaba de pair la seua forta expansióprecrítica ni l’angoixant complex
d’Edip.
El cas de
Florentino, el tot poderós president de qui ningú en parla, segurament no
s’allunya tant de la proposició inicial. Si ell, un bon home dedicat a fer
créixer les seues empreses per poder donar faena a molta gent i que la molta gentsiga cada cop més feliç, com n’estic
segur, no coneixia res del nombroses operacions estranyes en què s’involucren
les empreses de què n’és accionista, o directiu, o president, o que hi
participa; per això estan els subordinats: per donar la cara i posar l’esquena.
Es pot ser més
papista que el Papa, més chavista que
Chávez i, segurament, més florentinista
que Florentino. Tot i que les segones parts no solen ser tan bones, i que només
es copia una faceta de l’actor principal, també és fàcil relacionar una part
amb la totalitat, una de les més curioses fal·làcies. Confondre Madrid amb
España, en pot ser una, i tindre el Real Madrid com l’equip de Florentino, una
altra. Per extensió, una tercera fal·làcia, però ja més forçada, estaria la de
Florentino amb la Selección, si ens permetem l’enllaç FlorentinoàMadridàEspaña.
La qüestió és
que la Selección se n’ha anat tornat cap a casa, amb la cua entre les cames.
Uns diuen que perquè no ha jugat bé al futbol, altres, que es va quedar sense
entrenador just abans de començar a jugar. El xic que entrenava la Selección ha
trobat un equip més interessant i ha deixat els españoles amb una mà davant i l’altra darrere. En van posar un
altre però tot apunta que, a més de sectari, no tenia ni autoritat ni massa
idea d’entrenar.
Intentaré fer la
proposició anterior de manera invertida, a vore si resulta creïble: EspañaàMadridàFlorentino.
Però, com que a España (Selección) hi ha més florentinistes que el mateix Florentino, i del Real Madrid no cal
ni parlar-ne, ara ja toca callar.
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada