Un submarí ja és
una cosa curiosa en si mateix. D’una banda, el seu nom significa que està per
sota del mar, o siga, que si es pot entendre que per baix de la mar, hi ha més
terra, una nau posada al fons de la mar està fent la funció que se li atribuïx,
al seu nom. D’altra, la seua funció és més bé curiosa, ja que dubte que tinga
sentit més enllà de la tasca militar o de la simple curiositat.
A les drassanes
de Cartagena, hi han construït un vaixell –ho diré així de moment perquè no se
sap què és exactament— que és del tot inútil. No obstant això, jo crec que la
nau ha estat construïda per filòlegs i no per enginyers ni per res semblant.
Supose que quan els van dir que havien de treballar en un nou submarí, eixes
persones ho van interpretar al peu de la lletra i van crear una nau que
s’enfonsava fins a dipositar-se al fons marí. I això sí que és un vertader
submarí!
Els vaixells que
estem acostumats a vore a les pel·lícules o als documentals de guerra, no ens
enganyem, no són submarins; en tot cas,
migmarins o semimarins. Però,
quan a un enginyer-filòleg español li diuen que ha de fer un submarí, fa això:
un submarí! Tot i que després la gent es queixe o se’n riga...
Respecte a la grandària, només puc pensar que els enginyers deurien ser enginyeres –per això
que la distància entre les puntes el polze i l’índex d’una mà en repòs és de 16
centímetres...— o que quan els serveis d’intel·ligència españoles van copiar
els plànols –perquè tots i totes ho hem fet alguna volta— no es degueren adonar
que els anglesos havien mesurat en peus i polzades i no en metres i
centímetres. I un detallet tan insignificant ha provocat que el submarí no hi
càpiga, a les drassanes!
A més, ara ja
podem entendre perquè els diners de defensa s’havien d’augmentar per poder fer
front a la nova realitat militar. Recorde que els pressupostos de María Dolores
ja havien previst un augment considerable de la partida adient perquè el món ho
necessitava i perquè havíem de ser més independents –perdoneu l’ús de
l’adjectiu però no n’he trobat de més adequats— dels EE.UU. i contribuir
proporcionalment en l’aportació a l’OTAN.
Comptat i
debatut, cal defensar que el Submarino
S-80 ha estat un èxit de l’Armada española i que les coses menors, com
puguen ser la grandària o la flotació, han estat problemes d’interpretació,
causats bé perquè els anglesos fan servir un sistema de mesures diferent al del
món mundial, bé perquè els filòlegs han fet servir la realitat de la llengua,
com supose que deu recomanar la RAE; els constructors, per tant, són del tot
innocents.
Però, què
passaria si este exemple d’incompatibilitats es puguera traslladar a la
justícia canviant Submarino S-80 per judici contra els independentistes, grandària per tribunal alemany i submarí per
rebel·lió? Donaria per a un altre
article, no? Au, Óskar, que ara et toca a tu!
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada