SUBMARINO S-80

Un submarí ja és una cosa curiosa en si mateix. D’una banda, el seu nom significa que està per sota del mar, o siga, que si es pot entendre que per baix de la mar, hi ha més terra, una nau posada al fons de la mar està fent la funció que se li atribuïx, al seu nom. D’altra, la seua funció és més bé curiosa, ja que dubte que tinga sentit més enllà de la tasca militar o de la simple curiositat.

A les drassanes de Cartagena, hi han construït un vaixell –ho diré així de moment perquè no se sap què és exactament— que és del tot inútil. No obstant això, jo crec que la nau ha estat construïda per filòlegs i no per enginyers ni per res semblant. Supose que quan els van dir que havien de treballar en un nou submarí, eixes persones ho van interpretar al peu de la lletra i van crear una nau que s’enfonsava fins a dipositar-se al fons marí. I això sí que és un vertader submarí!

Els vaixells que estem acostumats a vore a les pel·lícules o als documentals de guerra, no ens enganyem, no són submarins; en tot cas, migmarins o semimarins. Però, quan a un enginyer-filòleg español li diuen que ha de fer un submarí, fa això: un submarí! Tot i que després la gent es queixe o se’n riga...

Respecte a la grandària, només puc pensar que els enginyers deurien ser enginyeres –per això que la distància entre les puntes el polze i l’índex d’una mà en repòs és de 16 centímetres...— o que quan els serveis d’intel·ligència españoles van copiar els plànols –perquè tots i totes ho hem fet alguna volta— no es degueren adonar que els anglesos havien mesurat en peus i polzades i no en metres i centímetres. I un detallet tan insignificant ha provocat que el submarí no hi càpiga, a les drassanes!

A més, ara ja podem entendre perquè els diners de defensa s’havien d’augmentar per poder fer front a la nova realitat militar. Recorde que els pressupostos de María Dolores ja havien previst un augment considerable de la partida adient perquè el món ho necessitava i perquè havíem de ser més independents –perdoneu l’ús de l’adjectiu però no n’he trobat de més adequats— dels EE.UU. i contribuir proporcionalment en l’aportació a l’OTAN.

Comptat i debatut, cal defensar que el Submarino  S-80 ha estat un èxit de l’Armada española i que les coses menors, com puguen ser la grandària o la flotació, han estat problemes d’interpretació, causats bé perquè els anglesos fan servir un sistema de mesures diferent al del món mundial, bé perquè els filòlegs han fet servir la realitat de la llengua, com supose que deu recomanar la RAE; els constructors, per tant, són del tot innocents.

Però, què passaria si este exemple d’incompatibilitats es puguera traslladar a la justícia canviant Submarino S-80 per judici contra els independentistes, grandària per tribunal alemany i submarí per rebel·lió? Donaria per a un altre article, no? Au, Óskar, que ara et toca a tu!

Salvador Sendra