La intensitat de
la campanya de primàries del PP ens està deixant sense cap altre titular.
Sembla que al món no passa res més que eixa pugna fratricida per liderar el
Partit Popular en una nova època, ja del tot regenerat i net. Les candidatures,
de gent desvinculada del partit en la seues glorioses dècades de corrupció,
lluiten de manera incansable per encapçalar una nova etapa blava –que en
realitat és eixa tonalitat blavosa del blanc que ja se n’empassa d’alba per
impol·luta.
Vora 850.000
afiliacions estan convidades a participar del procés de selecció d’un nou
lideratge que duga el partit, altra volta, a la Moncloa, on cada afiliat/-da
s’ha implicat per complet amb el futur del seu partit; perquè els del PP abans
paguen les quotes del partit que mengen. Si ho analitzem per ordre, primer
paguen les quotes del partit, després paguen les hipoteques i, finalment,
compren el menjar. De vicis, no en tenen.
Amb les bases
totalment mobilitzades i implicades pel nou projecte, a causa de la renovació,
i amb unes candidatures sorprenents i del tot desvinculades del passat
corrupte, eixe procés de primàries s’assembla cada volta més a un vitet que
s’introduirà a l’anus de l’ase perquè un genet concret guanye la cursa amb un
animal que, a priori, pot assemblar
lent, però segur. Per resumir: ase igual a Partit Popular, vitet igual a
eleccions primàries i, finalment, genet igual a candidatura guanyadora.
Però, què
passaria si la candidatura victoriosa no fóra tan impol·luta com tot això? Déu
vullga que no passe però, si per una remota casualitat es donara el cas, la
relació entre l’ase, el genet i el vitet es podria alterar i acabar invertint
el procés. Per exemple, podria passar que s’introduïra el vitet per l’anus del
genet mentre que l’ase arribaria caminant plàcidament cap a la meta. I hi arribaria
en tercera o quarta posició, muntat per una persona desesperada que es mouria
descompassada.
Diana
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada