M’estic
decantant per tres possibilitats a l’hora d’esbrinar les raons per les quals
esteu llegint el present escrit. La primera és perquè ja teniu una certa edat,
i això comporta que disposeu de la capacitat intel·lectual per desxifrar el
contingut d’un text alhora que n’assimileu el contingut. La segona és perquè,
si es dóna la primera, el veganisme no us ha arrabassat encara el sistema
neuronal i, per tant, es pot tornar a aplicar la primera raó. La tercera és
perquè es tracta d’un blog obert que és gratuït i, segurament, com estareu
pelats, si fóra de pagament no el llegiria ningú.
Fer un blog
gratuït i de qualitat és fàcil. En primer lloc, i allò més important, és que
l’editor tinga diners i que pague cada publicació amb dinars copiosos i regats
amb bons vins: ara ja coneixeu les claus de l’èxit. Però les raons vertaderes
hi estan molt relacionades amb l’anterior missatge, per estrany que us
parega... Una persona que gaudix de la taula –incloent-hi el vi— és una persona
intel·ligent que du associada la bondat de la maduresa. El veganisme, per tant, queda eliminat ja
d’entrada, i a joventut, també.
El coeficient
d’intel·ligència humà, mesurat des de principis del segle XX, tendia a augmentar
reiteradament, i va arribar a assolir un increment de tres punts per dècada
fins que ha entrat en crisi. Atenció perquè a partir dels anys noranta, la
davallada s’ha situat en una pèrdua de set punts per dècada! Els nascuts a
partir del huitanta ja invertixen l’anomenat efecte Flynn. Podeu fer-ne la
prova vosaltres mateix perquè si poseu un xiquet –o xiqueta, tant fa— nascut a
partir de 2015, davant de l’ordinador, no entendrà res del que escric ací.
Prova contundent que avala la tesi anterior.
A tot això: algú
havia escoltat mai parlar de veganisme fa una dècada? I dues? Doncs, es podria
donar el cas que hi haguera una certa relació amb la notícia anterior... I ací
ho deixe perquè us volia comentar que a França, les carnisseries han començat a
sol·licitar protecció policial a causa dels atacs vegans, de moment en forma de
pintades i insults però que tendixen a una major agressivitat. A vore si això
de no menjar carn ens retorna a les cavernes, dic jo. I ho escric per la
mateixa raó que he escrit sobre la intel·ligència, i en les mateixes
condicions. Realment, es tracta de dues notícies de pagament que no he pogut
llegir per això: perquè són de pagament. I l’editor només ens paga en espècie,
cosa que em permet usar la intel·ligència –perquè sóc de la dècada dels
setanta— per, a partir dels titulars, inventar-me la resta i contar-vos-la
gratis.
Sempre tinc
present que escric per a gent nascuda abans dels noranta, que quede clar.
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada