divendres, 20 de juliol del 2018

LES KELLYS I ELS APARTAMENTS TURÍSTICS


Resultat d'imatges de kellys
Els problemes de les ciutats, de les grans ciutats, de les que valen la pena ser visitades, tots arriben de fora. Ara, com no podia ser d’altra manera, el foraster és el focus de tota esta infecció viral que acabarà amb la convivència veïnal i durà les ciutats al despoblament, acabarà amb el comerç de proximitat, omplirà els carrers de persones-zombies i moltes altres maldats.

Els hotels són els llocs ideals per instal·lar-se uns dies. La gent que hi va és angelical, gasta diners en els comerços, en els restaurants i deixa propines. Les grans companyies hoteleres són del tot altruistes perquè els seus guanys revertixen en la societat que les acull. Fan un bé als territoris on s’ubiquen i no afecten en absolut el desenvolupament d’eixes zones. Paguen bé els seus empleats, i les seues empleades. A voltes et regalen una polsera...

Llogar una casaa un particular ja està mal vist i, d’ací a quatre dies, serà un delicte i buscaran per ací i per allà qualsevol excusa perquè Hisenda prenga partit en la transacció. Però passarà perquè el lobby hoteler farà servir tot el seu pes perquè els pobres propietaris no hi puguen competir. Els grans i els xicotets no poden jugar en el mateix tauler...

Les kellys, les dones que netegen els hotels, que fa uns mesos estaven en el focus de l’opinió pública, han passat a un segon o tercer plànol perquè, de casualitat, els apartaments turístics ara són el gran problema a resoldre. Els sous de misèria i l’explotació laboral poden amagar-se darrere del lloguer que puga cobrar un propietari per arrendar un pis dos dies a la setmana. Si eres unakelly i, a més, tens un apartament que llogues, ja tens tots els mals que es puguen patir, tot i que el problema més greu t’arribarà des d’Hisenda, pel lloguer; del problema del gènere i de l’explotació laboral, sembla que ja ningú no s’enrecorda.

El turisme, d’altra banda, ha de ser elitista i moure’s per les estrelles: una, dues, tres, quatre... L’etiquetatge, per tant, acompanyarà l’hoste durant la seua estada a l’hotel i cada volta que es visite algun lloc, s’haurà de fer tot allò que es pugaper anar apujant estrelles. L’apartament, però, és tan roí que desmunta la tradició i l’etiquetatge, perquè ningú no sap que hi ha portes endins, i això no agrada. Disposar de més diners per comprar coses, conviure durant uns dies, o unes setmanes, amb la gent del barri, eixir dels indrets on s’instal·len els guiris o utilitzar transport públic és poc menys que el Satanàs de la ciutat del segle XXI.


Salvador Sendra