Els problemes de
les ciutats, de les grans ciutats, de les que valen la pena ser visitades, tots
arriben de fora. Ara, com no podia ser d’altra manera, el foraster és el focus
de tota esta infecció viral que acabarà amb la convivència veïnal i durà les
ciutats al despoblament, acabarà amb el comerç de proximitat, omplirà els
carrers de persones-zombies i moltes
altres maldats.
Els hotels són
els llocs ideals per instal·lar-se uns dies. La gent que hi va és angelical,
gasta diners en els comerços, en els restaurants i deixa propines. Les grans
companyies hoteleres són del tot altruistes perquè els seus guanys revertixen
en la societat que les acull. Fan un bé als territoris on s’ubiquen i no
afecten en absolut el desenvolupament d’eixes zones. Paguen bé els seus
empleats, i les seues empleades. A voltes et regalen una polsera...
Llogar una casaa
un particular ja està mal vist i, d’ací a quatre dies, serà un delicte i buscaran
per ací i per allà qualsevol excusa perquè Hisenda prenga partit en la
transacció. Però passarà perquè el lobby
hoteler farà servir tot el seu pes perquè els pobres propietaris no hi puguen
competir. Els grans i els xicotets no poden jugar en el mateix tauler...
Les kellys, les dones que netegen els
hotels, que fa uns mesos estaven en el focus de l’opinió pública, han passat a
un segon o tercer plànol perquè, de casualitat, els apartaments turístics ara
són el gran problema a resoldre. Els sous de misèria i l’explotació laboral
poden amagar-se darrere del lloguer que puga cobrar un propietari per arrendar
un pis dos dies a la setmana. Si eres unakelly
i, a més, tens un apartament que llogues, ja tens tots els mals que es puguen
patir, tot i que el problema més greu t’arribarà des d’Hisenda, pel lloguer;
del problema del gènere i de l’explotació laboral, sembla que ja ningú no
s’enrecorda.
El turisme,
d’altra banda, ha de ser elitista i moure’s per les estrelles: una, dues, tres,
quatre... L’etiquetatge, per tant, acompanyarà l’hoste durant la seua estada a
l’hotel i cada volta que es visite algun lloc, s’haurà de fer tot allò que es
pugaper anar apujant estrelles. L’apartament, però, és tan roí que desmunta la
tradició i l’etiquetatge, perquè ningú no sap que hi ha portes endins, i això
no agrada. Disposar de més diners per comprar coses, conviure durant uns dies,
o unes setmanes, amb la gent del barri, eixir dels indrets on s’instal·len els guiris o utilitzar transport públic és
poc menys que el Satanàs de la ciutat del segle XXI.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada