dilluns, 23 de juliol del 2018

N’HI HA QUE PREN DROGA I HI HA QUI LLIG CRÍTICA LITERÀRIA. EL CRONOTOP A LA LITERATURA NIETZSCHEANA


Resultat d'imatges de ZARATRUSTRA
Realment, n’hi ha que pren droga i hi ha qui llig crítica literària. Personalment, com que sóc un antisistema, preferisc endinsar-me en la part més dura de la crítica literària i deixar això de la droga, il·legal, per als pobres il·lusos; entre altres coses, perquè de legal ja n’hi ha molta, de droga, i qui la manipula se suposa que s’ha rentat les mans i, a més, l’ha transportada fora dels orificis més escatològics.

Els antisistema llegim, i ho fem de manera compulsiva i impulsiva. Després, si escrivim, ho fem de manera expulsiva... Tot i que pensem que controlem, sempre arriba el dia que acabem amb un llibre de Bajtin, d’Eco, o de Foucault, i és en eixe mateix moment quan hem de ser conscients que comença a ser difícil d’eixir-ne, d’abandonar l’hàbit, i aleshores s’inicia l’autoengany.

La paraula cronotop és un neologisme que fa servir Bajtin per explicar la relació dels esdeveniments amb el temps i l’aplica a les estructures dels relats medievals que fem servir per esbrinar el pensament de l’època. A l’Edat Mitjana, l’individu no existia com a tal, ni tan sols en la figura individual de l’heroi. El temps era grupal com ho era el tòtem, i no tenia res a vore amb la suma de les successions dels esdeveniments. Durant l’Humanisme, s’inicien els canvis, tot i que encara es troben allunyats de la concepció moderna del temps i de l’espai.

El Renaixement més avançat inclou un cicle temporal lligat a eixa successió de fets, tot i que la mirada al passat ens ompli de fantasia, i la del futur no és més que una previsió cíclica, bé amb el referent de la natura, bé amb el del Sol, bé amb el de la Lluna... I –atenció—, ací és on encaixa la modernitat de Nietzsche si partim, per exemple, de la seua coneguda concepció de l’etern retorn. I ací és on fem servir l’explicació del cronotop de Bajtin per entendre, amb total claredat, el vincle del Romanticisme amb l’Edat Mitjana. I ací sumem la nova troballa a la concepció de l’heroi i al fet que Zaratustra eixirà i tornara a la muntanya, per tornar a eixir-ne, mentre el llegim escoltant Richard Strauss. L’alba i l’ocàs, i de nou l’alba.


Salvador Sendra