Cal llegir la Bíblia?

He llegit un assaig curtet titulat Acerca de la Biblia, de Robert G. Ingersoll. En aquest assaig, Ingersoll que era un ateu convençut, fa una anàlisi crítica de la Bíblia com a llibre revelat. Les crítiques són encertades i intel·ligents, dona gust llegir cosetes així. Però quan he acabat m’he preguntat, estant d’acord a la crítica que es fa a la Bíblia com a llibre revelat, ¿està justificat que la gent jove d’avui desconega la Bíblia?

Jo crec que no. El fet de que la Bíblia no siga un texte revelat, ni un llibre que conté la paraula de Déu, no justifica la seva ignorància, és més, és absolutament lamentable. Tan lamentable com la ignorància que hi ha sobre la mitologia i les creences greco-llatines. Jo tinc una Bíblia sempre a mà, i sóc ateu. Tinc amics catòlics que van a missa totes les setmanes i en la seua vida han obert una Bíblia, i dubte molt que sàpiga de memòria quans llibres té el Nou Testament i en quin ordre. Ja no dic que sàpiga que fins el s. IV, al Sínode de Laodicea (363 d.C.), no es va decidir quins eren els llibres que integren el cànon de la Bíblia.

Perquè crec que s’han de conèixer? Perquè la gent hauria de llegir la Bíblia? Perquè té un valor cultural fonamental. Es pot entendre la societat on vivim sense entre entendre el cristianisme i els seus mites? Es pot entendre la història de l’art sense entendre el paper dels escrits bíblics? Estem assistint en el cinema a un retorn dels temes bíblics, i de la mà de dos excel·lents directors com són Darren Aronofsky, amb Noé, i Ridley Scott, amb Exodus: Gods and Kings sobre Moisés i la fugida dels israelites de Egipte. De veritat trobeu que no cal que la gent conega els mites i puga tenir una base per jutjar aquestes pel·lícules. Ambdues ofereixen una visió distinta de la bíblica. Perquè? Què tracta de transmetre el director? Qui no haja llegit els mites a la Bíblia no traurà trellat de les pel·lícules. Com no traurà trellat de veure L’últim sopar de Leonardo, la Pietà de Michelangelo, El entierro del conde Orgaz del Greco... I la immensa majoria d’obres d’art occidental. Això, equival a condemnar a la ignorància als joves, i ja estan prou condemnats perquè la cultura greco-llatina pràcticament ha desaparegut dels curriculums educatius.

Però a més a més, ningú pot entendre l’actualitat si no llegeix la Bíblia. Es pot entendre el conflicte palestino-israelià sense haver llegit la Bíblia? Es pot entendre l’excepcionalitat jueva sense haver llegit l’Antic Testament? Es pot entendre com els jueus han sobreviscut a 2.000 anys de diàspora sense desaparèixer com a poble? Res té sentit, si no es comprenen les arrels de les coses. Ni tan sols podem entendre què ha passat amb Charlie Hebdo si no tenim coneixement dels textos bíblics. Per això, els periodistes i la majoria de comentaristes de tertúlies televisives donen caguera cada vegada que obrin la boca per parlar de qualsevol tema. n

Obviament, no estic diguent que ningú s’haja de creure les faules que allí es conten. Però sí dic que és important conèixer-les. Els cristianisme, com diu un ex-rector que era amic de món pare, està fins i tot al putxero dels diumentes. Per tant, cal coneixer-lo per conèixer la societat on vivim. La Bíblia és una eina necessària per entendre la societat occidental. Fins no fa massa segles, estava prohibida la seua traducció per a que el poble no fora capaç d’entendre-la, així era més sumis davant els sacerdots. Una de les primeres llavors que va fer Luter, va ser traduir-la a l’alemany perquè el poble la poguera llegir i entendre. Ara, amb nom d’una suposada laïcitat, es pretén que no es llegeixca, perquè és un llibre “sense sentit” només per a fanàtics religiosos de sectes protestants. Pels dos camins s’arriba al mateix lloc, a la ignorància del poble per a que siga fàcilment manipulable. 

Oskar “Rabosa”.