dimarts, 29 de setembre de 2015

LA CRISI DE LA SOCIALDEMOCRÀCIA

La socialdemocràcia ha estat la paraula emprada, des de fa uns mesos, pel socialisme francés. Hi van haver moltes queixes a causa del canvi, tot i que jo no endevinava el perquè de tant de revol, i més encara quan ja feia molt de temps que s’estava utilitzant, la paraula, per definir la majoria de partits i d’idees de centreesquerra europeus, inclòs l’espanyol PSOE i les seues sucursals.
Aprofitant l’avinentesa, ahir vaig estar revisant alguns textos de Walter Benjamin; textos diferents als d’estètica, que estan sempre al capçal del meu llit. El cas és que vaig llegir una obra molt fragmentada i difícil de recompondre; una peça titulada El concepte d’història. Doncs, en un parell de passatges, Benjamin fa un breu repàs a eixa polèmica paraula: socialdemocràcia. Però, per fer un par arrere, abans vos convide a llegir altre article del BLOG titulat “Idees, ideologies i ideals”. Ací trobareu els fonaments de la diferència entre les paraules.
Per a Benjamin, el canvi de socialisme a socialdemocràcia és mal intencionat i, fins i tot, perniciós perquè significa transformar una idea en un ideal. Per entendre-ho millor, Walter opina que la idea esdevé d’una realitat del passat oprimit del proletariat i, amb el canvi, s’oblida eixe passat per apuntar un futur feliç, ideal. Amb la transformació, el rerefons es perd i, per tant, el present es difumina de cara al futur, però, com tots sabem, sense present no hi ha futur! Una volta eliminada la força del present, el futur passa a ser un horitzó poc motivador.
La força que mou el dia a dia canvia per una tèrbola idea futura d’un ideal i, com a conseqüència, el motor es frena. L’única solució que apunta Benjamin és la idíl·lica situació d’un progrés constant, que seria l’únic pilar sobre el qual se sustentaria l’ideal però, si entrem en una època de crisi, què passa? Doncs, passa, simplement, això que percebem a diari: la crisi de la socialdemocràcia. Jo pense que el mal, com bé diu Walter, està en el si mateix del moviment, i més quan ―se suposa― els progres hauran llegit un xicotet llibre de Marx que es diu Les crisis del capitalisme. Benjamin, lúcid com sempre, ja va posar el dit a la ferida, anticipant la desfeta que ara s’intenta analitzar però, si es vol saber com s’estudia el passat, a més del xicotet detall que jo aporte, val la pena llegir tot el llibre.
 
Salvador Sendra Perelló

2 comentaris:

Fermin Cubells ha dit...

Parles del futur dels humans sense pensar al futur del planeta, hi haurà térra per a eixe futur?. Com fem i què fem diu molt del que pasa a la política. No fem més que revisar el nòstre cul día a día, i ès el que fan els que intenten manar, revisar.se el cul i intentar manar. Perdona mi horrible ortografía en mi idioma, pero yo estudié éste y algunos extranjeros más, el mío, poco y tarde, historia que también merece un espacio, si nos queda tiempo y si nos queda tierra.Reyes

Fermin Cubells ha dit...

Parles del futur dels humans sense pensar al futur del planeta, hi haurà térra per a eixe futur?. Com fem i què fem diu molt del que pasa a la política. No fem més que revisar el nòstre cul día a día, i ès el que fan els que intenten manar, revisar.se el cul i intentar manar. Perdona mi horrible ortografía en mi idioma, pero yo estudié éste y algunos extranjeros más, el mío, poco y tarde, historia que también merece un espacio, si nos queda tiempo y si nos queda tierra.Reyes