diumenge, 8 de novembre de 2015

Una meravellosa República independent d’Ikea a Alacant.

Les multinacionals aporten inversions, llocs de feina, riquesa, i tota mena d'avantatges econòmics, però a més satisfan una demanda social, creen felicitat, allà on van. S'ha d'estar boig per rebutjar tot el que una multinacional ofereix als llocs on decideix instal·lar-se. Els governs deuen buscar el benestar dels ciutadans i, per tant, facilitar que les grans multinacionals, que tants beneficis socials i econòmics aporten, s’instal·len còmodament.

I això és el que vol fer Ikea a Alacant. Un centre Ikea amb un macrocentre comercial, una inversió de 250 milions, crear 4.000 llocs de treball, i sobretot, la joia que suposa per als consumidors tenir un Ikea a prop de casa. Tots els de la província podran estar feliços, perquè a Alacant tindran un Ikea amb macro centre comercial en el qual gaudir i trobar la màxima felicitat. Com no, l’anterior govern del PP els ho posava amb safata d’argent. Qui no accepta una oferta que no es pot rebutjar?

Però resulta que no tot el món està d’acord amb els avantatges que suposa una inversió, sempre hi ha “queferosos”. I a Alacant també n'hi ha. Resulta que els comerciants d’Alacant no s’oposen a què s’instal·le Ikea, però sí al macrocentre comercial. El PP els intentava torejar com fora, però entre “passe i passe”, han hagut eleccions. De les eleccions ha eixit un nou govern “tripartit” (P$x€, Guanyem i Compromís). I aquests que són esquerrosos, antiliberals (bé el P$x€ fa com si fóra), i tot això. Ara diuen que no al meravellós projecte original d’Ikea, que s’ha de reformar, que no es pot fer un projecte sense el consens, que les reivindicacions dels comerciants s’han d’escoltar i coses així.

Ikea, com totes les multinacionals, són, com deien en el seu espot publicitari, una república independent. Ells no es sotmeten a normes estatals, ells estan per damunt del bé i del mal. ¿Com no? Creen riquesa, fan pujar el PIB, donen satisfacció als consumidors... Mouen els diners, la sang del món capitalista en el qual vivim. I com és obvi, defenen el seu interés general, l'interés general dels seus accionistes, i aquest interés general és generar beneficis sense important els mitjans emprats. No poden per tant sotmetre's a les condicions que els impose qualsevol govern, estatal o local, antiliberal i anticapitalista o plegar-se a les exigències d’un grapat de comerciants locals quan ells juguen a la Lliga mundial dels Diners. Només faltaria! La Llei dels mortals no és per a ells, les decisions polítiques dels mortals no els afecten. Ells són una república apart que està per damunt dels Estats, de governs, de Lleis i de mortals.

Com ells, Ikea, són el bé, i fan un bé econòmic i social, ells deuen posar les regles del joc, i si no ho accepten, se’n van. Si se’n van d’Alacant, es perdran 4.000 meravellosos llocs de feina, una inversió de 250 milions, els consumidors no tindran un centre d’Ikea on ser feliços. Els polítics no podran presumir de crear llocs de feina, ni de fer pujar el PIB, ni fer feliços als consumidors de la província, que hauran d'anar a València o a Múrcia i fer un munt de kilòmetres per ser feliços. A més a més, començarà una campanya, de fet ja ha començat, dels adalils del neoliberalisme contra el govern que impedeix que les esplèndides inversions. Diran d'eixos governants que són el dimoni als mitjans d'informació. Els culparan de l’atur, de preferir tenir “un secarral a un magnífic Ikea”, com ja fan a libremercado.com.

Els representants d’Ikea ja va els va molestar que el tripartit alacantí deixara entrar a la premsa a una reunió. ¿Què vol dir això de reunions públiques? ¿Com es poden fer negocis seriosos amb càmeres i periodistes davant que després ho contaran tot a tot el món? Inadmissible! S’alçaren de la taula i se n’anaren. Després volen posar condicions. ¿Qui s’han cregut que són per posar condicions? Inadmissible! Les condicions per a Ikea les posa Ikea. I qui vulga els beneficis que Ikea aporta a la societat, que els agafe amb les seues condicions i qui no que sofrisca els mals de les plagues d’Egipte.

Catalunya no serà independent perquè és la gent del poble que reclama un Estat propi, però Ikea és una República Independent d’Accionistes perquè tenen el Poder. El tripartit d’Alacant o es sotmetrà o patirà les conseqüències. Aquesta és una gran guerra, on el capital (en aquest cas Ikea) no pot perdre.
 
 
Òskar "Rabosa"

2 comentaris:

Salvador Sendra ha dit...

Jo vull un IKEA al Portal de la Marina.

Òskar "Rabosa" ha dit...

Sí en falta un per a que als habitants de La Marina puguen ser feliços sense haver d'anar a València, Múrcia o Alacant (si Ikea no se'n va).