dilluns, 16 de maig del 2016

Anna Gabriel i els fills de la tribu.

Les declaracions de l'Anna Gabriel sobre el fet de tenir fills en grup i que siguen educats en col·lectiu, ha sigut un dels temes més polèmics dels darrers dies. La inculta dreta mediàtica s'ha tirat al jugular de l'Anna, com hienes famolenques. El més trist de tot és que no han donat cap argument amb un mínim de trellat. Li han dit de tot. Tots insults. S'han posat en evidència, una altra vegada, com a personatges destrellatats, mal educats, grollers, desficaciats... Ratllat en molts casos les injuries. Lluny del raonable exercici de la llibertat d'expressió i del dret a la informació. Més lluny encara del debat democràtic, quan ells s'omplin la boca de Democràcia però sospiren pel franquisme més feixista. Haig de dir, que l'espectacle que han donat m'ha horroritzat una vegada més.
La idea de l'Anna Gabriel no és que siga nova. No se l'ha inventada ella, ni és una ocurrència d'ella. En realitat és una de les idees nuclear un dels llibres cabdals en el feminisme radical, The dialèctic of sex, de Shulamith Firestone. Per a Shulamith el principal obstacle que tenen les dones per assolir la igualtat amb els homes, és el fet de haver de parir. El seu ideal és que la procreació siga artificial, encara que es podria deixar triar a les dones si volen que siga natural. L'educació ha de ser en grup, en col·lectiu, i els llaços entre els xiquets i els pares han de ser nuls, bé, iguals als de qualsevol altre membre del grup.
Del mismo modo que para asegurar la eliminación de las clases económicas se necesita una revuelta de la clase inferior (el proletariado) y –mediante una dictadura temporal- la confiscación de los medios de producción, de igual modo, para asegurar la eliminación de las clases sexuales se necesita una revuelta de la clase inferior –mujeres- y la confiscación del control de la reproducción; es indispensable no solo la plena restitución a las mujeres de la propiedad de sus cuerpos, sino también la confiscación (temporal) por parte de ellas de la fertilidad humana –la biología de la nueva población, así como todas las instituciones sociales destinadas al alumbramiento y a la educación de los hijos. Y, al igual que el objetivo final de la revolución socialista no se limitaba a la eliminación de los privilegios de los estamentos económicos, sino que alcanzaba la distinción misma de las clases, el objetivo de la revolución feminista no debe limitarse –a diferencia de los primeros movimientos feministas- a la eliminación de los privilegios masculinos- sino que debe alcanzar la distinción misma de sexo; las diferencias genitales entre los seres humanos deberían ser neutras. (Una vuelta a la pansexualidad sin trabas –la “perversidad polimórfica” de Freud- reemplazaría la hetero/homo/bi-sexualidad.) La reproducción de la especie a través de uno de los sexos en beneficio de ambos, sería sustituida por la reproducción artificial (por lo menos cabría optar por ella): los niños nacerían para ambos sexos por igual o en independencia de ambos, según quiera mirarse; la dependencia del hijo respecto de la madre (y viceversa) sería reemplazada por la dependencia mucho más reducida con respecto a un pequeño grupo de otros en general y cualquier inferioridad de vigor físico frente a los adultos estaría compensada culturalmente. La división del trabajo desaparecería mediante la eliminación total del mismo (cibernation). Se destruiría así la tiranía de la familia biológica.
Ella que era de família de jueus, va estar als anys '60 a un kibutz, i en el llibre lamenta que tot i que l'educació era col·lectiva, com en tot en un kibutz, encara les relacions entre pares i fills eren massa estretes, li disgustava que els xiquets cridaren "pare" i "mare" a son pare i a sa mare, i els pares i les mares digueren "el/la meu/a fill/a", o expressions semblants.
Tal com expressa la seva idea l'Anna Gabriel, no en tinc cap dubte que amb això segueix a Shulamith. Es podrà estar d'acord o no amb això, i es podria fer un debat sobre què diuen Shulamith i l'Anna Gabriel. Però el que és bastant intolerable és l'onada d'insults als que hem assistit sense cap mena de debat ideològic i amb total desconeixement de l'origen del pensament de l'Anna Gabriel.
Per una altra banda, l'Anna Gabriel també ho comenta, existeixen societats on l'educació va a càrrec del grup. I en certa manera, tal com diuen molts estudiosos en temes d'educació, ha d'educar sempre "la tribu" sencera. El paper de "la tribu", de la societat en conjunt o d'un grup més o menys gran, pot ser més o menys intensa però sempre ha d'estar present. Una altra qüestió és que els lligams materns-filials –i paterns-filials- puguen ser dissolts totalment o atenuats com la Shulamith i l'Anna Gabriel desitgen.
De les declaracions de l'Anna Gabriel podria haver sorgit un debat interessant sobre: el paper del feminisme, l'educació, els fonaments socials, la societat que pretenen les feministes radicals, l'educació en la societat actual hiperindividualista, el paper de la família en l'educació, el paper de la societat en l'educació, maternitat i igualtat, etc. Tots els temes subjacents a les declaracions de l'Anna Gabriel. Però, ens hem quedat amb un munt d'insults, desqualificacions, destrellats, desficacis. Un exercici de la seua democràcia a l'espanyola, democràcia nacionalcatòlica 2.0.

Òskar "Rabosa"