divendres, 6 de maig de 2016

DANYS COL·LATERALS

Sagunt sembla que va ser un indret important per entendre els esdeveniments que, a partir de la història clàssica, han ordit això que ara som, o que pretenem ser, com per exemple, quan ens denominem europeus. Però, per entendre la importància d'açò que vos estic narrant, potser ens hem de traslladar fins a situar-nos prop de València, cap a l'any 200 a.n.e. Ara bé, eixe trasllat comporta fer servir la mentalitat d'aleshores, conéixer la situació política i social i, a més, esbrinar allò que deien els escriptors de l'època.

Anníbal va mantindre el setge a la ciutat de Sagunt al llarg de nou mesos... El totpoderós guerrer cartaginés que arribà fins a les portes de Roma, que creuà els Pirineus i els Alps, que fou el més gran estratega i oficial de l'època, capaç de posar en escac Roma mateix, va estar nou mesos voltant esta ciutat sense poder accedir-hi. Doncs, no m'ho crec! I és la veritat; no m'ho acabe de creure; què voleu que vos diga...?

Revisant un article que versa sobre un text del romà Fabi Píctor, he comprovat que es qüestiona l'existència de qualsevol pacte entre la ciutat de Sagunt i la metròpoli romana, per tant, Roma, en un principi, no tenia perquè actuar per salvar ningú ja que no hi havia cap vincle més enllà de l'estratègic. I, segurament, és esta la raó de la tardança de nou mesos, nou, per arribar a la seua defensa. A més, cal recordar que, una volta arribades les tropes romanes, Sagunt ja no hi era, i Anníbal, tampoc. No obstant, allò que sí que s'assegura que existix són nombroses delagacions de romans de visita a Cartago, amb qui sí que hi havia pactes i més pactes signats.

La historiadora que firma l'article, després d'analitzar els textos de Fabi Píctor i Polibi, es decanta per la possibilitat d'una estratègia que consistia a deixar caure Sagunt en mans d'Anníbal per, d'esta manera, poder-lo acusar d'haver trencat els acords entre Roma i Cartago i, així, assolir la legitimitat que requeria l'atac romà i poder-lo defensar amb fermesa al Senat. El poble de Sagunt deixa de ser, per tant, un indret idíl·lic i envejable per situar-se en el lloc del manipulable «dany col·lateral».

Cartago se n'estava eixint de les conseqüències de la Primera Guerra Púnica i pense que el resultat  demostra que, a partir de la Segona Guerra Púnica, la influència africana a la península Ibèrica entrà en un làpsus que va durar fins a l'Edat Mitjana, mentre que la romana es palesa per tot arreu, fins i tot al nord d'Àfrica. Però més enllà de pensar amb la influència d'un o altre imperi, imagine per un moment el camí de la història si no hi haguera hagut l'agressió i Roma no haguera intervingut, i per això em preocupe perquè sembla ser que els danys col·laterals que han funcionat en qualsevol gir històric només s'entenen al cap del temps.



Salvador Sendra