dilluns, 30 de maig de 2016

LA SÍNDROME DE MISS ESPAÑA

Esta campanya electoral es presenta d’allò més interessant perquè els polítics han escollit tractar temes que no tenen res a vore amb la nostra capacitat de decidir, ja que opten per marcar el camí a seguir per altres estats sobirans, on se suposa que també hi ha polítics, i lleis, i votacions. O, pensant-ho millor, potser intenten tornar a exercir de colons. L’estupidesa no té límit, per a estos personatges tan mediocres, però, a més, se superen cada dia.
Ara bé, sí que he d’admetre que m’agradaria que tractaren sobre les relacions de l’Estat amb la resta del món, amb la Unió Europea o amb eixos estats sobirans que mantenen lligams amb l’antiga metròpoli. Entre altres coses, perquè és un dels assumptes que no se solen abordar en les campanyes electorals i, des de la nova revisió de les estructures internacionals causada per la globalització, marca l’agenda econòmica, social i política de qualsevol estat, per sobirà que siga.
Però Albert Rivera ara es preocupa per Venezuela i em recorda el cas inventat —o això espere— d’eixa miss a qui li pregunten sobre un altre país i diu que és un indret bonic i que coneix gent d’eixe lloc. Per tant, a Albert ningú no li ha de retraure el seu desconeixement sobre la República Bolivariana perquè hi ha estat dos dies! Dos intensos dies en què ha extret l’essència del lloc visitat en la mesura que jo ho vaig fer a Kuwait, i puc parlar-ne perquè em vaig quedar penjat al seu aeroport i hi vaig romandre un parell de dies.
Hi ha gent que és una esponja i que aprén en poc de temps eixes coses que altres persones no veuen malgrat hi haver estat mitja vida, o sencera... La capacitat innata per curar amb una píndola, per menjar bé en un Snack bar, per vestir-se fixant-se en la moda o per posar-se en forma amb un règim d’un mes, també ens val per als viatges exprés i per al saber induït. Perquè ja se sap que, si hi ha interés, hom pot arribar a governar un estat fent valer la imatge en la mesura que la fa servir una miss com a representant de tots nosaltres.
 
Salvador Sendra