divendres, 27 de maig de 2016

LA REGULARITAT I EL CAFÉ DE MÀQUINA



Si hi ha una curiositat que ens ha tingut realment intrigats, a mi i als meus companys i companyes de la faena, ha estat que cada dia, a migdia, hi ha hagut un gotet de cafè buit a terra, al bany dels hòmens, on està el vàter. Però este gotet es troba a la punta del quartet, just darrere de la porta, i es deixa vore per sota, sense haver d’entrar-hi.

Cap a la una de la vesprada, com cada dia, les persones que es dediquen a netejar les instal·lacions el recullen i el dipositen a la paperera que està just darrere, a un metre del gotet, fora del vàter però encara dins del bany. I, l’endemà, la mateixa cosa, i al dia següent... I això passa fins i tot els dies que no hi ha activitat docent, al centre; i se succeïx des de fa mesos.

La casualitat, però, ha fet que hui estiguera a la fotocopiadora en el moment que s’ha obert l’ascensor. Però no l’ascensor que ve de l’entrada directa, sinó del que arriba des de la biblioteca. I ha aparegut un home major —pense que deu tindre vora huitanta-cinc anys— que s’ajuda d’un bastó per caminar i que duia —atenció!— un gotet de cafè a la mà! Com que a l’entrada de l’edifici hi ha una màquina de cafè, pense que deu d’haver-lo agarrat d’allí. 

Mà de sant! I ho dic per si hi ha algú que té problemes de regularitat — que ara es diu així— perquè li pot resultar de gran ajuda. Doncs, això: sembla que l’home, com cada dia, no se’l pot ni acabar de prendre, el cafè, i ha de pujar a corre-cuita, fins a la tercera planta, per evacuar, tot i que a la biblioteca també hi ha banys. He preguntat a la resta de gent que treballa amb mi però a ningú li fa eixe efecte, o, si més no, d’una manera tan imminent, la ingestió del cafè de la màquina.

Demà, com que ja sé que el cos, programat en alguns casos, funciona com un rellotge, quan s’aprope l’hora H, entraré una tauleta perquè l’home puga prendre’s el cafè amb comoditat, assegut a la tassa del vàter, com cada dia, i sense haver de deixar el gotet a terra perquè, a eixa edat... ja se sap.

Demà vos conte com ha quedat la cosa, i disculpeu si se m’oblida perquè jo no sóc tan regular.


Salvador Sendra