dimarts, 31 de maig de 2016

DE BECARIS A POLÍTICS

La imatge del polític, en general, s’ha de recolzar amb una gran dosi de faena, seriositat i cura amb les decisions que es prenen. Hom pot decidir allò que haja dit a la campanya, o als seus votants, però, per arribar a bon termini, cada una d’estes bones intencions s’ha de supervisar i ha de transformar-se per passar d’idea a forma.

Se suposa que els garants que esta acció es puga realitzar són els equips que envolten el personatge públic de torn i, per tant, en la transformació de la matèria és on se la juga, la credibilitat del polític. Per assolir un prestigi, per tant, cal envoltar-se del millor equip d’assessors, que no dels més barats ni d’aquells que es recomanen. Si la deriva del PP es va causar, en gran mesura, per fer servir les assessories com a mitjà de pagament de favors, la imatge del grup Compromís s’està afeblint a causa de la contractació de becaris per realitzar estes tasques.

Una prova d’açò és la ficada de pota del conseller Climent quan va tractar el tema de la llibertat d’horaris de les grans superfícies, on, ràpidament, va ser desautoritzat per la vicepresidenta. Climent, o millor encara, el seu grup, va pecar d’ignorància i d’haver trepitjat pocs carrers i despatxos. L’aplicació d’una llei, per noble i digna que siga, depén de la legalitat vigent i allò que no es pot crear és la desconfiança i l’arbitrarietat, i un conseller no té perquè saber-ho, però els seus assessors, sí. I una cosa semblant passa amb el tema de la sanitat a la Marina, on es troba a faltar una línia clara i creïble per recuperar la gestió hospitalària. O en altres casos que no vull esmentar per no avorrir el lector, ni robar-li temps de Facebook.

Però, el passat, passat està, i el futur, es pot preveure... I ho dic per dos raons: perquè ha eixit a concurs públic la direcció dels parcs naturals de la Comunidad Valenciana —tot i que no sé si de tots—, i perquè s’ha estés massa això de pensar que els jóvens estan molt formats i que són els millors. Si no passa res, un becari dirigirà els parcs de referència en la mesura que fa poc ho feia una persona relacionada amb el turisme: altre despropòsit!

Si acceptem que els jóvens, desocupats i becaris en gran mesura —i a les estadístiques em remet—, estan sobradament preparats per realitzar tasques de direcció i d’assessorament, acceptem que l’experiència de qui treballa en camps semblants té poca importància, o no cap... I jo no pense d’eixa manera perquè sempre he cregut que als bons se’ls ha d’anar a buscar perquè ja solen estan ocupats i se’ls ha de parlar clar i convéncer-los perquè canvien de lloc de treball. Els concursos públics poden ser molt bonics i cridaners, fins i tot oberts i plurals, però hi ha  places on no es pot concursar; o sí... Els resultats, no tardarem a saber-los, i les línies d’acció política, encara menys.



Salvador Sendra