dilluns, 9 de maig del 2016

Recuperació del Dret foral valencià?

La sentència del Tribunal Constitucional espanyol, declarant que la Llei de Règim Econòmic Matrimonial Valencià és inconstitucional, ha alçat molta polseguera. Tanta, que com sol passar, no deixa veure la realitat. Òbviament, la majoria dels comentaristes els importa un rave la realitat. L´ús polític d'aquestes qüestions és més important que una anàlisi de la realitat per saber què és el que realment convé a la societat valenciana. Però això, ja són qüestions de "politiqueig", en les que no vull entrar. Sí que pretenc, gens humilment, posar els punts damunt les is, i qui vulga seguir amb el "politiqueig" que ho faça tranquil·lament.

Certament, el primer que hauríem de puntualitzar és que rescatar el Dret foral valencià és una cosa impossible i indesitjable. En primer lloc, perquè la, lamentable, pèrdua dels Furs el 1707, va fer desaparéixer un Dret que tenia fortes arrels medievals i estava pensat per una societat preliberal i en ple Antic Règim. No hi havia, en aquell Dret, gairebé res que valgués la pena ser mantingut. Ningú de nosaltres voldria viure sota el règim legal del s. XVI o XVII. Per tant, mantenir o recuperar aquell règim és una estupidesa.

Així mateix, recuperar aquell Dret i revisar-lo actualitzar-lo amb els principis liberals, més les reivindicacions identitàries (feministes, homosexuals, etc.), no suposa recuperar res. Fonamentalment, perquè això suposa fer-lo de nou, inventar-lo de nou. Parlant clar i ras, suposa treure-se'l de la butxaca, donar-li una passadeta vintage i fer creure que es recupera una cosa que no ha existit mai. Això passa amb la Llei de Règim Econòmic Matrimonial ara derogada. I el mateix preàmbul reconeix que

La subordinació de la dona al marit és absolutament incompatible amb l'article 14 de la nostra Constitució. Per això tota regulació del règim econòmic del matrimoni valencià ha d'adaptar la normativa foral a la inqüestionable igualtat entre home i dona en punt a gestió i responsabilitat econòmiques del matrimoni i de la família.
És a dir, el règim econòmic valencià foral, hui en dia és inassumible per la nostra societat, per tat, cal crear-ne un de nou, i a més a més tenir en compte que

La dificultat més gran a l'hora d'accedir a un lloc de treball, la desigualtat salarial real, el sostre de cristall, el fet que la criança dels fills, la cura dels majors o discapacitats, les tasques de la llar, encara siga una ocupació que desenrotllen de manera fonamental les dones en detriment de la seua projecció professional i laboral justifiquen en aquesta llei l'adopció de determinades mesures de protecció integral de la família i el reconeixement del treball domèstic com a contribució a l'alçament de les càrregues del matrimoni.
Per tant, inventar un règim que tinga en compte tot això, que era inimaginable quan el Dret Foral Valencià estava vigent, no suposa recuperar res.

A eixa Llei es diu també que

Esta llei és el primer pas en la recuperació del Dret foral valencià amb l'objectiu i intenció de poder desenrotllar en el futur un Codi de Dret foral valencià que englobe les distintes lleis sectorials que es promulguen.

L'afirmació és totalment falsa. No es pot recuperar el Dret foral valencià, donat que recuperar-lo suposaria una estupidesa. El que es pretén és fer un Codi de Dret Civil valencià, i aquest necessàriament haurà de ser totalment nou, amb els principis liberals amb afegits de reivindicacions identitàries (feministes, homosexuals, etc.) o el que siga. Com a molt, i encara que no es diga clarament, el que es pretén és recuperar la competència per establir un Dret civil propi, però no recuperar un Dret foral que ja no existeix, per sort. Si el que realment es vol recuperar, pretensió que a parer meu és legítima, és la competència per fer Lleis en matèria civil, cosa que garantien Els Furs, s'ha d'exposar clarament, i no disfressar-ho de recuperar una legislació que afortunadament ja s'ha perdut en la foscor de la nit dels temps.


Òskar "Rabosa".