dijous, 9 d’octubre de 2014

9 d’Octubre, dia de què?

Tot poble que vulga esdevenir nació necessita d’uns mites. Un d’aquests mites, possiblement el més important, és el mite fundacional de la nació. No hi ha cap nació que no tinga el seu mite fundacional. Als Estats Units tenen el 4 juliol per la Declaració de independència; França el 14 de juliol, presa de la Bastilla símbol de la Revolució Francesa i final de l’opressió absolutista; a España 12 d’octubre, descobriment d’Amèrica, fundació de l’Imperi castellà i per tant “día de la raza” com a mostra de superioritat sobre el món mundial; etc.
Però el concepte de nació és un concepte recent. No vull entrar ara en aquest tema, però les nacions naixen al s. XIX. Culturalment són fruït del romanticisme. Políticament serà l’arma que tindrà la burgesia per recuperar el poder polític després del Tractat de Viena de 1815, que suposava la restauració de l’absolutisme tocat de mort després de la Revolució francesa. En aquesta època és quan tota nació voldrà tenir un Estat, i tot Estat construir un mite nacional. És en el marc del romanticisme on culturalment és crearan els mites, mitjançant una mirada al passat, idealitzant-lo i buscant els origen. La majoria dels pobles miraran cap a l’Edat mitjana i allí trobaran les arrels de les nacions modernes. A l’Estat espanyol en un principi, per justificar la unitat dels pobles peninsular, i assenyalaran el moment de la conversió de Recaredo I al catolicisme (any 587) com moment de la fundació d’Espanya, ja que per a ells es dona la unió perfecta: un rei, un territori, una religió. Car açò no deixa de ser una barbaritat, per això no va acabar quallant, però ells intentar-ho, ho van intentar. No ho he llegit, però és fàcil imaginar que la idea de buscar un mite fundador la degueren treure de Roma –tots conegueu la llegenda de Ròmul i Rem.
Els moviments nacionalistes, a les nacions sense Estat, també s’han de proveir dels seus mites. I els cal mirar cap enrere. Al País Valencià  això es va trobar en facilitat pels nacionalistes. Quin millor moment per crear el mite fundacional que el de la conquesta de València per Jaume I, el 9 d’octubre de 1238? Venia que ni regalat. A més a més, és una data que prompte tots els valencians van poder reivindicar com a seua. Pels valencians que es senten espanyols 100% suposa la reconquesta pels cristians, total foren qui foren –catalans, aragonesos o el sursum corda- eren descenents del regne de Recaredo, per tant ja eren espanyols. Pels valencians “catalanistes” suposa l’arriba “de facto” dels avantpassats catalans. Per a regionalistes, tercerviistes i altres ni posicionaments, moviments i alternatives “només valencians” és el moment de la fundació del Regne de València, per tant el moment de la fundació de la nació valenciana.
No importa la història en aquest tema. No importen els fets. Els mites, com a símbols, tenen la capacitat d’aglutinar sota ells els grups de gent ideològicament afins. Els mites de la conquesta d’Amèrica i la fundació d’un imperi per una raça “beneïda per Déu”; el mite d’una Declaració d’independència que crea una nació; el mite d’assaltar un polvorí i acabar amb l’opressió i la tirania d’un Rei... El mite dona força i unifica el poble, dona una legitimitat històrica, una transcendència, un naixement per a un destí.
Ara bé, al País Valencià la conquesta de València ha quedat com una cosa folklòrica. Com qualsevol tret cultural valencià, com la llengua, la pilota, les falles o la paella. No es necessita d’un mite fundador de la nació, ni d’un mite que li done força i la unifique, no li cal una legitimació històrica ni el naixement per a un destí, perquè el País Valencià no és una nació, no té voluntat de ser-ho.

Aleshores, hui de què és dia? De la regió, de la Comumitat, del poble valencià, de Canal 9....? La resposta a gust de cadascú.


Oskar "Rabosa"

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Dia si de cas d'existir, val a dir, en el nostre cruel i pat'etic cas, de sobreviure, tan sols de sobreviure encara que nom'es siga unes d'ecades m'es... La extincio' programada no causa alarma social 'es el motto dels monoling"uistes.

Salvador Sendra ha dit...

Cada autonomia té un dia, no? "Café para todos".

Fem Diblogacions. ha dit...

La extinció programada té molt de suïcidi "nacional". Òbviament els monolingüistes volen programar la extinció, com també la volen programar a Catalunya, Euskadi o Galícia. El que passa és que así colaborem activament, hem dicidit extinguir-nos, suïcidar-nos.

Fem Diblogacions. ha dit...

Sí, el cafè per a tots, i a falta de mites fundacionals, moltes autonomies tenen com a dia el de la aprovació del seu Estat d'Autonomia. Un dia tan estúpid com quansevol altre, hagueren pogut triar el día que un Sant qualsevol va pasar per allí, li va agarrar mal de ventre i els va deixar una bona caguerà.
És el que té el café per a tots, per alguns té efectes laxants.