dimecres, 15 d’octubre de 2014

ESPERE LA TEUA TRUCADA


Un bon amic va morir fa unes setmanes. Sa mare, després d’estar buscant el meu telèfon, m’ha telefonat hui per donar-me la mala notícia. La do  na no sabia com localitzar-me i, al final, ho ha aconseguit. No m’ho esperava, la veritat, com no t’esperes mai que passe res fora de la rutina diària. Estic sorprès i angoixat.
Home d’excessos, Germán  haguera pogut morir de qualsevol de les maneres possibles, amb preferència per les més insospitades. No ha estat així; ha passat de la pitjor manera: ha mort treballant! Un accident mentre tornava a casa, amb el tractor, perquè plovisquejava i ja havia acabat la jornada. Un accident, un accident treballant...
Qui li ho haguera dit? Qui m´ho haguera dit? I els excessos? I les drogues? I els hospitals psiquiàtrics? Tot se n’ha anat a fer la mà en el dia més assenyalat de la teua vida, perquè és l’últim. No ens podies deixar d’una manera més anodina, més normal i més estúpida? No sé si t’ho perdonaré mai... Realment, esperava més de tu.
Puc pensar, però, que no ha passat res i que seguiràs telefonant-me a les quatre del matí d’un dimarts qualsevol, des d’una cabina, perquè has recordat alguna anècdota. Puc pensar que es altra absència relacionada amb una d’eixes crisis que et duien a algun que altre període de reclusió. Puc pensar que has tornat a desaparéixer unes setmanes sense dir res a ningú. Efectivament: ho seguiré contemplant perquè no vull pensar en l’estupidesa que t’ha dut a abandonar-nos. Un accident a la faena no és una manera correcta de morir, i em sap greu recordar-t’ho però així és!
I mira que, quan s’han sobrepassat tots els límits, s’ha pogut escollir entre mil i una morts. Cada nit, des de fa molts anys, has estat enganyant el destí amb eixa nova història sense final que ha fet que tornares a vore l’alba. Les Mil i una nits han estat la cosa més quotidiana de la teua vida, i ara, una volta que hem acceptat la teua immortalitat, la desbarates d’esta manera tan normal. Estic molest i faré com si no haguera passat res. Estic molest i faré com si qualsevol dels casos possibles que expliquen les teues prolongades absències haguera tornat a succeir.
Estic molt molest però la nostra amistat farà que no t’ho tinga en compte. Espere la teua telefonada. Germán, tarda a trucar-me perquè no m’haja de preocupar.

Salvador Sendra Perelló