diumenge, 19 d’octubre del 2014

Mas i l’estratègia del covard.

Mas s’ha fet enrere amb la consulta sobiranista. Bé, jo no diria que s’ha fet enrere sinó que mai ha tingut voluntat de fer la consulta. A cas no sabia què passaria? No sabia que la consulta seria paralitzada pel TC? És clar que ho sabia. De la mateixa forma que alguns estaven convençuts que Mas anava de farol.
Sempre he dit que el tema territorial a l’Estat espanyol hauria de ser tancat d’una vegada. Des de la II Restauració Borbònica hi ha hagut un estira-i-arronsa amb el tema de les competències. No està clar quin és el desenvolupament de les “Comunidades Autónomas”. La caguerà que van fer amb a la Constitució del ’78 no va deixar clar el model d’Estat ni les competències territorials. L’augment de les competències s’ha fet a cop de pactes per donar suport al Govern central –si pacte a Felipe González vull el 15% de l'IRPF, si pacte a Aznar vull el 30%-. Això ha suposat dues coses: 1) Per una banda una insatisfacció total dels catalans amb el model d’Estat, que els porta a fer continues reclamacions; 2) Una imatge de xantatge constat per parts dels catalans a l’Estat.
CiU mentre ha tingut poder de negociació per aconseguir cada cop més competències mai ha platejat la independència. Ans al contrari, sempre s’ha oposat radicalment a la independència. Després del desastre fet pel tripartit, Mas torna al Govern i es troba una Generalitat en fallida. Com vol més diners, demana un pacte fiscal com el d'Euskadi i Nafarroa. Rajoy que no necessita a CiU per a res, perquè per obra i gràcia del P$x€ -i la ineptitud del govern de ZP- té majoria absoluta, li diu que “una merda li dóna el pacte fiscal”.
En eixe moment, Mas fa el seu gir, posa damunt la taula seu farol. Com que a Catalunya cada vegada hi ha un major descontentament amb l’Estat, amb la crisi, amb les retallades, amb el maltractament del català, amb la porga que va el TC de l’Estatut... A més a més, la gent cada vegada té menys por i contemplen l’independentisme com una opció legítima i necessària perquè els catalans milloren la seua vida. Mas aprofita tot això perfaronejar: convocar un referèndum per l’independència de Catalunya. Cosa que engresca la societat civil. El ressó del referèndum supera a Mas, i es produeix l’efecte bola de neu.
Mas ja no pot tornar enrere, però sap que ni pot ni vol la independència. Ell vol un pacte amb l’Estat des d’una posició de força. La seua estratègia s’ha vist desbordada pel poble. Què fer? Seguir tirant llenya al foc, fins que arribe el moment en què el Govern de Rajoy i l’aparell de l’Estat li diguen: Fins ací has arribat. Aleshores, amb el cap cot ell diu: La consulta –abans referèndum- ha de ser legal, i no pot fer-se perquè no ens deixen. Ell creu salvar el seu coll aixina, però en realitat és un zombi. La societat civil li ha passat per damunt.
Què pot passar ara? El Govern i l’Estat li han clavat un gol per l’escaire a l’independentisme. Mas a fet el ridícul i li ha fet un favor a Rajoy. Quan es llança una proposta com la de la independència s’ha d’estar disposat a arribar fins al final. En mitjans pacífics òbviament, intentar-ho tot. Quedar-se amb mitges tintes no satisfarà a ningú. Què haguera sigut de Gandhi, Mandela o Lutter King si s’hagueren quedat amb mitges tintes? Mas és un mediocre, poregós a qui l’estratègia del xantatge a Espanya li ha eixit mal. Només queda l’opció de les eleccions plebiscitàries on concórreguen totes les forces amb una única llista i la declaració unilateral d’independència, però no passarà perquè tot ha sigut un immens acte de covardia per part de Mas.
 
Oskar "Rabosa"

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Com podeu tatxar Mas d covard? Més aviat ningú es pensava q arribés tan lluny, tal i com estava la consulta suspesa, tots els secretaris i interventors i els participans d les taules estaven amenaçats mitjançant carta de l estat espanyol: els afectava sous i feina. Us penseu q la 1 consulta hauria sortit b?? Mas ha actuat amb seny i prudència. Us penseu q els funcionaris amenaçats haurien posat tots les urnes al carrer??? Toquem d peus a terra i deixem d desprestigiar.

Oskar "Rabosa" ha dit...

Abans de res, gràcies pel comentari. Amb tot respecte, tu creus que Mas no sabia fins on havia i podia arribar? Jo pense que sí, per això ha sigut covard, ha arribat fins sabia on podia arribar. Si Catalunya vol un Estat propi té que passar per sobre de l'Estat espanyol, i això Mas no ho farà, és més mai ha volgut anar més enllà. Cal valentia, cal determinació... Gandhi quan va fer la marxa per la sal, no es va aturar per les amenaces dels anglesos, ni per la llei anglesa, ni per la reina anglesa, ni pels tribunals anglesos... Mandela va anar a la pressó, però no es va aturar dient: ja no puc fer res més. Mas és covard... sabia que no podia anar més lluny i li ha "ofrenat una nova glòria a Espanya", com si fora valencià.

Anònim ha dit...

Totalment d'acord amb l'escrit. CiU històricament mai ha volgut la independència i mai m'he acabat de creure aquest sobat gir independestista dels últims anys.... i on curiosament els costava molt pronunciar la paraula "independencia". Sempre he tingut clar que no arribaria a plantar-se i trasgredir la llei si fos necessari. Amb tot això hem fet el ridicul i ens han perdut el respecte. Que s'ha d'actuar amb seny... el maleït seny català. "Sóc d'un país on la covardia en diuen seny". Tenim el que ens mereixem.

Oskar "Rabosa" ha dit...

El seny no és dolent de per sí, però sovint darrere del seny hi ha covardia. Si un poble vol assolir la independencia o un Estat propi hi ha un momento que deu ser valent i agosarat, cal tenir determinació per enfrontar l'Estat del que es vol independeditzar. Tal vegada, esperaven que Espanya fora com Canada o el Regne Unit? És claro que no.
Si Rajoy ni ningú a l'Estat s'ha preocupat de veritat, més enllà dels mitjans ultranacionalistes espanyols, és perque saben que Catalunya no ha tingut mai la determinació de Irlanda, de Eslovenia... de desafiar la legalitat vigent. I si si no goses desafiar-la no obtens res.
Catalunya no ha gosat mai desafiar espanya.
Gràcies per la teua participación.