dimecres, 22 d’octubre de 2014

Troc o diners, què va ser primer?

De tota la vida se’ns ha explicat que abans d'haver-hi diners, els intercanvis es feien mitjançant el troc. Això és, si a mi em fan falta sabates i tu en tens un parell de sobres, jo vaig t’oferisc alguna cosa que tinga i ho baratem. Els manuals d’economia solen explicar que els diners es van inventar per salvar situacions d’impossibilitat de fer el troc. Si jo vull unes sabates però només tinc tomaques, i el veí no vol tomaques, perquè també té la seua horta, però vol blat, eixe troc ja no es pot fer, potser qui vol tomaques no té sabates, per tant a mi no m’interessa. Al inventar els diners, un bé que tots accepten perquè és intercanviable per tot, les transaccions ja es poden fer, jo pague les sabates amb monedes, i el veí de les sabates compra el blat.
Aquesta que és la teoria més acceptada del naixement dels diners, i ara ha sigut posada en dubte per David Graeber, un antropòleg –considerat per molts el millor de la seva generació-, un activista anti-globalització, membre d’Occupy Wall Street i a escrit diversos treballs sobre l’anarquisme. El seu llibre On Debt: The First 5000 Years (en castellà, En deuda, una història alternativa de la encomia) ha caldejat el debat sobre com es va arribar a inventar els diners. El debat va més enllà del que és purament economia, va a l’arrel de les construccions de les ideologies econòmiques -com podeu comprovar als links que vos pose baix. Els liberals de tot tipus han atacat Graeber ferotgement i els qui defenen sistemes alternatius qualifiquen de mite l’origen liberal dels diners i s’agafen a Graeber amb ungles i dents.
La teoria econòmica que hem explicat al començament, que els diners naixen com a conseqüència del troc i per agilitzar i facilitar l'intercanvi de béns, va ser creació d'Adam Smith. Però això sembla que no va ser així, Graeber diu:
Hacia la misma época [meitat del segle XIX], misioneros, aventureros y administradores coloniales se extendian por el mundo, muchos transportando copias del libro de Smith, esperando encontrar la tierra del trueque. Nadie la halló jamás. Descubrieron una variedad casi ilimitada de sistemas económicos. Pero hasta el día de hoy nadie ha sido capaz de señalar un aparte del mundo en que el modo habitual de transacción económica entre vecinos tome la forma de “te doy veinte gallinas por esa vaca”.
Més endavant cita a una antropòloga, Caronlina Humphrey, de Cambridge, que diu:
Nunca se ha descrito un solo ejemplo de economia de trueque, sencillamente, y mucho menos la emergencia de él del dinero; toda la etnografia dispone sugiere que jamás ha habido tal cosa.
No és que el troc no existira o no haja existit mai, però no era un element habitual. Entre pobles que no hagen desenvolupat una economia complexa, “salvatges” els deia Adam Smith, Graeber diu que “suele darse [el troc] entre pueblos diferentes, incluso entre enemigos” però mai entre veïns, o gent de la mateixa tribu. En general, el troc com a mitja d’intercanvi de béns habitual s’ha donat en societats que ja coneixien els diners i per les raons que foren s’han quedat sense ells (p.e. a l’Europa després la caiguda de l’Imperi romà, Rússia als anys ’90 o Argentina el 2002). És més, per valorar l’intercanvi es solien utilitzar els diners. Jo et canvie les sabates per tomaques, però quantes tomaques pel parell de sabates? Per fer això es posa preu en diners a les sabates i a les tomaques, després es fa l’intercanvi.
Ara ja sabeu, quan algú diga que s'ha de tornar al troc, heu de contestar: tornar com, si mai hem estat?

Oskar “Rabosa”

Links relacionats:
El origen evolutivo del dinero
¿Es la economía una ciencia? El lamentable ejemplo de Juan Ramón Rallo y la teoría sobre el origen evolutivo del dinero
Qué es el dinero - Economía directa / Colectivo Burbuja



Arreglemos la crisis: volvamos al trueque
http://www.elblogsalmon.com/economia/arreglemos-la-crisis-volvamos-al-trueque