dimecres, 1 d’octubre de 2014

Com la tecnologia ha transformat el món?

Deus ex machina és una expressió utilitzada en la tragèdia que fa referència a la utilització d’elements mecànics, al final de l’obra, per a introduir un déu en la resolució impossible d’un conflicte. En aquest cas, però, agafem la traducció literal de l’expressió, «Déu és màquina», per a referir-nos al poder de la tecnologia en el segle XXI al món (almenys l’occidental).
 

No es pot negar que la tecnologia -especialment les TIC i Internet- ha canviat radicalment, en pocs anys, la forma de treballar a les empreses, la forma de comunicar-nos socialment; la vida quotidiana, en general. La tecnologia ens permet fer més coses, fer-les més ràpidament i còmoda. De fet, el ritme de les nostres activitats es reorienta en funció d’allò que la tecnologia ens permet en cada moment. La tecnologia ens ajuda a anar on volem, i alhora fa que anem on ella vol: Deus ex tecnologia.
La tecnologia, tot i que moltes vegades passa desapercebuda, hi és. Per exemple, gràcies a la nanotecnologia que s’usa per a millorar els neumàtics d’alt rendiment, els teixits amb propietats antitaques, els cosmètics, els fàrmacs i els nous tractaments terapèutics, el disseny de nous materials per a usos que inclouen l’electrònica i la indústria del transport. Està present en la millora dels processos productius introduint materials més resistents o eficients. 
On més es percep el deus ex machina tecnològic és en l’ús dels aparells electrònics, cada vegada més menuts. És habitual veure quasi tot el món amb un mòbil, fent-lo servir en qualsevol de les modalitats. No és d’estranyar perquè segons l’informe de 2013 de la Unió Internacional de les Telecomunicacions, el nombre d’abonats a la telefonia mòbil ronda els 6.800 milions, una xifra que està apunt d’equiparar-se a la de la població mundial que és de 7.100 milions de persones.
Aquestes xifres mostren el gran èxit de penetració tecnològica en la vida quotidiana i alhora l’eficiència dels dictats empresarials que han aconseguit, quasi imperceptiblement, que anem on ens volen dur: a consumir-ne. La vida útil dels objectes tecnològics és cada vegada més curta. D’una banda, per l’obsolescència programa induïda pels seus fabricants. Per l’altra, per l’obsolescència social on, mitjançant les tendències o les noves prestacions, descarta equips encara funcionals. Un exemple: el telèfon mòbil té una vida de tan sols 15 mesos a Europa mentre que al Japó no arriba als 12 mesos.
Aquesta realitat provoca entre 20 i 50 milions de tones de fem electrònic a l’any i es calcula que el volum de deixalles electròniques creix entre un 16% i un 28% cada 5 anys. El fem electrònic ha experimentat el major creixement dels últims anys. El percentatge que s’hi recicla és mínim. La immensa majoria passa al medi ambient.
Hi existeixen tres grans problemes mediambientals relacionats amb la fabricació de dispositius electrònics: el primer és l’ús de moltes substàncies tòxiques en el procés de producció com plom, mercuri o cadmi. El segon ja l’hem vist, el gran volum de residus tòxics que provoca i que es filtren a la terra i a la cadena alimentària provocant greus danys mediambientals i greus problemes de salut en la població. En tercer lloc, en la seua fabricació es fa servir un consum molt elevat d’aigua i energia.
No podem oblidar tampoc que en la cadena de valor d’aquests aparells tecnològics, la matèria primera s’extreu de països com la República Democràtica del Congo, es manufactura en països com Mèxic i les Filipines, els principals consumidors són els països de l’OCDE i, una gran part de les deixalles de què acabem de parlar, acaben en països com Ghana, La Xina o L’Índia. Així que és probable que, durant la cadena de valor dels dispositius electrònics d’alta tecnologia, es produïsquen violacions sistemàtiques dels drets humans.
Així veiem com el Deus ex tecnologia ha produït unes transformacions extraordinàries que han revolucionat l’economia i la quotidianitat social. Alhora, però, és fàcil detectar com la transformació no ha mogut ni un àpex la cadena de valor jeràrquica i captiva que sotmet les regions més pobres i, també, el medi ambient que no té armes per defensar-se. La tecnologia és la solució a tot i, com no, també ho pot ser als seus excessos. 

Sara Garcia López

Bibliografia:
Castán, A. (2008). Material informático y contaminación medioambiental publicat en: http://www.xtec.cat/~acastan/textos/Contaminacion%20y%20material%20informatico.pdf 
Delgado G.C. (2008). Entre la competencia y la dependencia tecnológica: la Nanotecnología en el Continente Americano. Madrid. Nómadas. Universidad Complutense de Madrid.
Hidalgo, L. La basura electrónica y lacontaminació ambiental, en: http://repositorio.ute.edu.ec/bitstream/123456789/4424/1/Hidalgo.pdf
Revista Opcions, nº6.  (Desembre 2002- gener 2003). Els ordinadors.

Enllaços web:

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Eixe deu no m'e agrada...

Sara Garcia López ha dit...

El cert és que el que hi ha darrere de la composició de molts elements essencials en la construcció i la distribució dels aparells tecnològics que tant ens fascinen és bastant trist. No obstant això, com diu el paràgraf final,la mateixa tecnologia hauria de ser "la solució a tot i, com no, també ho pot ser als seus excessos".