dissabte, 18 d’octubre de 2014

JO HE SALVAT STRAUSS-KAHN

Fins ara no ho havia fet públic però, aprofitant que el nou primer ministre francés, Manuel Valls, ha dit públicament que l’economista, i antic president de l’FMI, ha deixat de ser persona no-grata per als socialistes gals, vull que el món sàpiga la raó d’esta bona nova. Fa un parell d’anys, en un dels meus viatges per França, vaig iniciar el procés de depuració del famós polític o, millor dit, de la seua ànima.
La caiguda en desgràcia d’Strauss-Kahn és ben coneguda. Un bon dia, en un viatge als EEUU, va ser acusat d’intentar forçar una dona del servei de l’hotel en què s’allotjava. La xica el va denunciar i Dominique va ser dut al jutjat i, possiblement, a la presó. L’aventura li va costar la presidència de l’entitat, tot i que no va ser jutjat perquè la serventa va retirar els càrrecs just abans d’entrar a la sala, crec recordar.
La caiguda en desgràcia del president de l’FMI va ser molt sonada i, entre altres coses, es va divorciar, tant de la seua esposa com de la societat en conjunt. En este temps van aparéixer moltes  notícies sobre els seus excessos; notícies que ens podem creure o no. El que sí que està clar és que, des de la seua retirada, l’FMI ha anat colpint, cada dia més fort, els estats i els col·lectius més vulnerables: Rato, Lagarde... ja sabeu.
L’home era un vividor i, per què no, una mica vicioset. Tenia una ànima corrompuda i jo no ho podia suportar. Per això, en l’esmentat viatge, vaig passar per una església on es podien sol·licitar pregàries i misses. En un gerrotet de fang, s’havia d’introduir un paperet en què s’indicara el motiu de la pregària i la seua finalitat. Jo el vaig escriure demanant una missa per l’ànima d’Strauss-Kahn: un home tan corromput s’havia de reconduir; sí o sí!
«Monsieur l’abbé : je lui demande une messe pour sauver l´âme de DSK. Je suis sûr que on peut se réussir. Merci pour vôtre aide.»
A més de la pregària i la missa, vaig dipositar un donatiu... Sempre havia pensat que una acció tan complexa em duria temps i alguns diners. Però, esta setmana he pogut comprovar l’èxit de la iniciativa i estic molt content: Dominique està curat i la seua pena ha quedat porgada. Els socialistes francesos el tornen a acceptar! Quina bona notícia, per a mi i per a qui, vertaderament, ha cregut amb la meua capacitat per reconduir les ànimes negres.
 
Salvador Sendra Perelló

1 comentari:

Salvador Sendra ha dit...

Males notícies per als seguidors i admiradors de DSK: diuen que s'ha tornat a arruïnar. Sembla que el seu soci l'ha enganyat i el fons de capital risc que gestionaven ha tingut fortes pèrdues. Propose que acudim en massa a les respectives esglésies per fer una macropregària. DSK ens necessita!