divendres, 13 de març de 2015

Banca Privada d'Andorra: intervenció contra el blanqueig o per geopolítica?

La notícia d’impacte de la setmana no ha sigut altra que el la intervenció de Banca Privada d’Andorra (BPA) per blanqueig de diners, i la seua filial espanyola Banco Madrid. Per començar cal matisar que el terme banca privada fa referència a entitats bancàries que gestionen grans capitals, no és com la banca comercial on hom pot anar obrir un compte a 20 €, domiciliar la nòmina i pagar les despeses. La banca privada tampoc té com negoci principal concedir préstecs, la seua funció és més aviat gestionar grans patrimonis, oferir productes financers exclusius i també assessorament personalitzat en qüestiones financeres i fiscals. Per tant, quan parlem de BPA no parlem d’un banc comercial, com el que podeu trobar a la cantonada, sinó d’un banc per a rics.
La notícia que ha corregut com la pólvora és que BPA blanquejava diners de mafiosos, el que més ha sonat en l'àmbit internacional és que els diners procedien d’organitzacions criminals Rússia, Xina i procedents del petroli de Veneçuela. En l'àmbit estatal, les notícies citen als Pujol, a Gao Ping, a Andrei Petrov i el càrtel de Sinaola. És a dir, delinqüents que poden sonar als espanyols, Gao Ping i Andrei Petrov tenen temes pendents amb la justícia espanyola.
La primera pregunta que cal fer-se és: Solen intervenir-se els bancs privats o els bancs d’inversió per blanquejar diners de delinqüents? La resposta és obvia: No. Si s'intervingueren els bancs que fan la funció de blanquejar diners, no en quedaria cap. És més, casos espectaculars, sovint amagats pels grans mitjans, s’han resolt amb una multa i a córrer, a seguir blanquejant diners. El cas de Wachovia va ser un dels més escandalosos, i ara amb la “llista Falciani” el Govern suís ha obert investigació per llavar diners dels càrtels mexicans, cosa que ja era coneguda que feia aquest banc de molt abans. Però aquestes pràctiques no es donen només a aquests bancs, en un article de 2010 a Bloomberg, un dels grups de comunicació de més “prestigi” en l'àmbit econòmic, ja tractava el tema:
Wachovia is just one of the U.S. and European banks that have been used for drug money laundering. For the past two decades, Latin American drug traffickers have gone to U.S. banks to cleanse their dirty cash, says Paul Campo, head of the U.S. Drug Enforcement Administration’s financial crimes unit.
Miami-based American Express Bank International paid fines in both 1994 and 2007 after admitting it had failed to spot and report drug dealers laundering money through its accounts. Drug traffickers used accounts at Bank of America in Oklahoma City to buy three planes that carried 10 tons of cocaine, according to Mexican court filings.
Federal agents caught people who work for Mexican cartels depositing illicit funds in Bank of America accounts in Atlanta, Chicago and Brownsville, Texas, from 2002 to 2009. Mexican drug dealers used shell companies to open accounts at London-based HSBC Holdings Plc, Europe’s biggest bank by assets, an investigation by the Mexican Finance Ministry found.
[Wachovia és un dels bancs americans i europeus que han sigut utilitzats per blanquejar diners. A les dos dècades anteriors, els traficants de drogues llatinoamericans han anat als bancs americans a netejar el seu metàl·lic brut, diu Paul Campo, cap de la unitat de crims econòmics de la DEA dels EUA.
American Express Bank International, amb seu a Miami, ha pagat multes el 1994 i 2007 després d'admetre que han fracassat en localitzar i informar del llavat de diners de traficants de drogues mitjançant els seus comptes. Traficants de drogues han utilitzat comptes de Bank of America a Oklahoma City per comprar tres avions que han portat 10 tones de cocaïna, segons els expedients judicials mexicans.
Agents federals han agafat gent que treballava per a càrtels mexicans depositant fons il·lícits en comptes de Bank of America a Atlanta, Chicago and Brownsville, Texas, des de 2002 a 2009. Els traficants mexicans utilitzen empreses tapadora per obrir comptes al HSBC Holdings Plc, amb seu a Londres, el banc europeu més grans per actius, segons ha posat de manifest una investigació feta pel Ministeri de Finances mexicà.]*
Si això és així, i és obvi que els bancs coneixen i fomenten el blanqueig de diners a canvi de grandíssimes comissions, ¿perquè no s’ha intervingut Wachovia, American Express Bank International, Bank of America, HSBC? Fixeu-vos bé, parlem de grans bancs, no parlem d’un banc xicotet a un país xicotet. La resposta és fàcil, no hi ha cap interés real a perseguir el blanqueig de diners del crim organitzat. Els grans bancs tenen un paper fonamental en el blanqueig de diners, ja siga drogues, tràfic d’armes, de diamants, de coltan, etc. És més, aquests bancs són els que permeten finançar i armar Al-Qaeda, Maidan, ISIS, etc., quan als EUA els convé. Que es blanquegen diners negres procedents d’activitats il·legals que suposadament es persegueixen, és un xicotet preu per poder mantenir eixa xarxa per activitats que sí interessen als governs.
Contestada la primera pregunta, la segona cau pel seu pes: Si no s'intervé cap banc que blanqueja diners, perquè BPA sí? Doncs, jo crec que hi ha dues raons: la primera BPA no és un gran banc americà ni britànic –aquests tenen butlla per fer el que es done la gana des de manipular el Libor fins al tipus de canvi del dòlar-; en segon lloc, crida l’atenció l'origen de les organitzacions criminals que es ressalta: Rússia, Xina i corrupció provinent petroli de Veneçuela. Tots països amb qui els EUA tenen unes tenses relacions als darrers temps. A cas els diners de les màfies russes, xineses o la corrupció veneçolana és pitjor que el narcotràfic mexicà? No. Aleshores, es justifica això? És clar que no. L'única explicació és que els EUA han gastat això com una operació més en la geoestratègica global. Probablement no sabrem mai quins fons hi ha ni quins fons tenen especial interés a bloquejar els EUA, però els fons del crim organitzat no. Més segur és que es busque perjudicar interessos russos, xinesos i veneçolans.
Mentre escrivia aquest post, he posat Economía Directa de Colectivo Burbuja. Encara sort que hi ha algú que ho veu tan clar com jo. 

Òskar “Rabosa”

*Traducció feta per mi.
Links relacionats:
Banks Financing Mexico Drug Gangs Admitted in Wells Fargo Deal
Crimen organizado, paraísos fiscales y bancos – Economía Directa 12-3-2015

2 comentaris:

celestepv ha dit...

Hola Oskar:

Es una lástima que en las noticias de los medios de comunicación masivos no pongan la información en su adecuado contexto. Esta intervención de estos bancos queda aislada y se entiende mal en el relato informativo si no nos dicen por qué se hace,quién está detrás, qué intereses hay. Informar mal y manipular sobre estos temas es parte de su estrategia.Sobre este tema siempre he creído que debían contarse más cosas, quedan demasiados cabos sueltos.

Gracias por los enlaces.
Saludos

Òskar "Rabosa" ha dit...

Hola Celeste,
Ciertamente forma parte de la campaña de desinformación no contextualizar las noticias o incluso descontextualizarlas. Los grandes medios de comunicación omiten las noticias como los casos Wachovia, HSBC, Bank of America, etc., ahora se ceban en un pequeño banco de un "paraíso fiscal", así dan la imagen de que luchan denodadamente contra el fraude fiscal, el blanqueo de dinero y el crimen organizado. Además si añades que las organizaciones crimanales son de Rusia, China y Venezuela (el nuevo eje del mal) ya tienes un bombazo informativo apto para la digestión de las masas.
Gracias por tu comentario,
Saludos.