dimarts, 24 de març de 2015

El govern dels millors.

"Vamos a hacer el Gobierno de los mejores"
Pablo Iglesias
Aquesta és una frase que últimament repeteix prou Pablo Iglesias i que si la poseu al vostre buscador vos portarà al titular d’una notícia de Público. En principi, està notícia ens pot semblar bona, qui no vol el Govern dels millors? I porta implícita una crítica als actuals dirigents: no són els millors. Cosa que, a la vista de la mediocritat i la imbecil·litat regnant a la política, no és d’estranyar. Però, aquesta frase amaga més coses.
El govern dels millors, què vol dir Pablo Iglesias? La primera possibilitat és que només han de poder ser triats per al Govern “els millors”, cosa que equivaldria a carregar-se la "democràcia” per una restricció del sufragi universal passiu –el dret de qualsevol ciutadà a ser escollit per exercir càrrecs públics-, i com que ells promouen primàries, encara que en l’Assemblea van fer un “putxeraso de cuidao”, hem de descartar en principi aquesta opció. La segona opció és que ell, confiat amb què guanyarà –i les guanyarà- unes primàries a Podemos, arribarà al Govern i ell triarà els millors per a fer Govern, Govern encapçalat per ell que és el més millor –ego per creure-s’ho no li’n falta-.
Ell triarà els millors per fer un Govern, és el cal concloure. Però qui són els millors? És el millor qui més en sap d’una cosa? Per exemple, com ministre d’economia posarà al millor economista de l’Estat espanyol? Com sabem qui és el millor economista de l’Estat espanyol? El que més cites a escala internacional tinga? Aleshores, seria Xavier Sala i Martin, però dubte que el vulguen donat que és liberal i ha tingut fortes topades amb Vicenç Navarro, a qui ha arribat a desqualificar personalment –com va sempre que algú no li llepa el cul i li rebat els seus arguments, ho sé per experiència personal a les xarxes socials. És difícil saber qui són els millors, així: és el millor el qui més sap d’una cosa específicament o és algú que no sap massa de res però té facilitat per coordinar i liderar grups de treball? O què és millor hom que sap molt o un que és honrat? En sap més algú que és professor a una Universitat o algú que treballa a una empresa privada?
En tot cas, ¿no pensava Zapatero que els seus i les seues ministres no eren les millors, encara que digueren Leire Pajín o Bibiana Aido? No pensa Rajoy que Montoro, Báñez o Mato són els millors? Hem de fer el mateix amb Pablo Iglesias, confiar que en què ell triarà els millors perquè ell sap qui són els millors?
El concepte del govern dels millors sempre porta moltes trampes, perquè normalment no és un concepte que case bé amb el de Democràcia. Què són els sistemes de govern aristocràtics? El concepte de què un grup de persones que és millor que la resta i que ells deuen exercir el govern, de fet aristocràcia significa etimològicament just això, el govern dels millors.
Plató al seu llibre de La República proposava un model d’Estat on el cap era el Rei-Filòsof, perquè ell també pensava que havien de governar els millors. Ell proposava un model d’Estat més semblant al d’Esparta que no pas a la democràcia d’Atenes. Com a Esparta ell proposava que els xiquets foren educats per l’Estat, i que pertanyeren a l’Estat més que als pares i a les mares, cadascú seria educat segons les seues aptituds: els més intel·ligents i racionals acabarien sent els filòsofs; els més forts i valents, guerrers; i la resta, artesans o treballadors.
Així arriben a la conclusió que el govern dels millors no és una idea molt democràtica. Perquè la Democràcia suposa que tots som igual, el govern dels millors suposa que uns són millors, que estan per damunt, que els altres. Si realment es creu amb el govern dels millors, tal vegada per a assolir-lo la democràcia no siga el millor camí. I vist el que ha passat a l'Andalusia és per plantejar-se models de govern alternatius.

Òskar "Rabosa"