diumenge, 29 de març de 2015

LES UNIVERSITATS NO SERVIXEN PER A RES

Pensava que mai no havia de fer meua esta afirmació però ja va sent hora que algú diga les veritats i, per començar, és açò el que hi ha: si tanquen les universitats, no passa res. En realitat, es tracta d’una formació professional l’ensenyament que reps quan et formes a la facultat, i més encara quan el llistó per aprovar va abaixant d’any en any en la mesura en què el de la mediocritat va apujant.

Jo creia en el sistema fins que em van regalar un llibre: Sobre la veritat i la mentida en sentit extramoral. Sobre Teognis de Mègara, de Nietzsche. En llegir-lo, em vaig adonar que jo era una persona mediocre, amb una formació pèssima i que no tenia la més remota idea de res, tot i ser llicenciat i tindre un parell de màsters ―pense que eixa era la meua formació en el moment de llegir el llibret de referència.  Em vaig haver de replantejar la vida i esforçar-me per millorar una miqueta més, simplement per decència!

Nietzsche va escriure eixe llibret en molt poc de temps; pense que en un parell de mesos. Nietzsche el va redactar com a treball de final de batxillerat però, això no és res: el va escriure en llatí! ―No caldria escriure més, la veritat, perquè, simplement, hauríem de vore el nivell que tenen els nostres batxillers o, fins i tot, els universitaris, però seguiré― No obstant això, el més important de l’escrit és que contradia les teories dels filòlegs de l’època, dels catedràtics i de gent per l’estil però, a més, ho feia bé i amb raó.

Ara estan dient de fer els graus de tres anys i ens estirem els cabells pensant que s’acaba el món. Fa cent anys, un batxiller sabia més que qualsevol universitari de hui, màster inclòs. I això no sufoca ningú, pel que sembla. Però, diré més: estic segur que qualsevol tesina d’ara no aprofundix tant en l’anàlisi dels principis i les raons com ho fa este llibret. Tractar la poesia de Teognis és interessantíssim, com ho és la de Safo o la d’Alceu, però fer-ho en la llengua original és un privilegi de pocs, com també ho és escriure les conclusions en llatí, encetant una teoria pròpia com a fruit d’una formació filològica important. I tot açò realitzat per un batxiller.

Nietzsche sabia llengües; si més no, llatí, grec clàssic i alemany. Cap d’elles valia per a res quan les va aprendre perquè n’hi havia de molt més importants però, el que és més destacable és que podia omplir-les de contingut. El problema de hui és simple: encara que sapiem moltes llengües, no tenim res interessant a parlar, perquè no sabem de res, i això és trist. Ara, ens trobem en un sistema corromput perquè, d’una banda, fins i tot els universitaris tenen una formació deficient i, d’altra banda, les llengües s’ensenyen sense cap contingut perquè els mateixos professors som uns necis, i els estudiants, uns malcriats. Jo pense ―i ho faig a contracor― que, amb una formació professional decent, hi hauria més que suficient per a tots; i més barata.



Salvador Sendra Perelló

2 comentaris:

Anònim ha dit...

La verdad es que el sistema educativo programado actual , es un castrador de posibles genios.

Salvador Sendra ha dit...

Si apareix un sol geni, amb el nostre sistema, és que vertaderament és un gení. No sigues pessimista; l'educació és com un filtre.