Atenció: parlen els estafadors!

Normalment no m’agrada utilitzar les fal·làcies ad hominem al encetar o enmig d’un debat, però a vegades cal posar en context les declaracions d’alguna gent. Especialment si són estafadors professionals. El que diferència l’estafa dels altres delictes econòmics (furt, robatori, apropiació indeguda, etc.) és l’engany. L’estafador aconsegueix fer-se amb els béns d’una altra persona mitjançant l’engany. Els estafadors són per definició mentiders i manipuladors.

Òbviament, els banquers a l’Estat espanyol, i arreu del món, han demostrat ser uns consumats estafadors. Han enganyat i, per tant, han mentit i manipulat als seus clients com els ha vingut de gust. Són uns mentiders i uns manipuladors. Sí, perquè malgrat que no hi haja cap condemna el cas de les preferents és una estafa. I hom es preguntarà perquè no els done el benefici de la presumpció d’innocència, perquè no dic allò de què són presumptament uns estafadors. Bé, ho explicaré breument i amb els arguments d’un dels processalistes, diferències ideològiques a part, més brillants que he conegut: la presumpció d’innocència és una ficció legal per tal de reconéixer els drets fonamentals als reus. Perquè és evident que si hom li fot un tret a una altra persona al mig del carrer i a sang freda, és un assassí, l’haguen o no condemnat els tribunals.

El que han fet els bancs és una estafa, per tant, els dic que són uns estafadors, encara que vergonyosament no hi haja cap condemna. Aquest és un exemple clar d’estafa, però podríem estendre-nos més: venda de CDO’s i altres derivats per camuflar que són pufo; cobrament de comissions il·legals i que després no tornen els diners; totes les pràctiques il·legals de clàusules sol, cobrament d’interessos usuraris...; etc. I no entrarem en la resta de pràctiques sàdiques de la banca, com els desnonaments, perquè hauríem de fer un post excessivament llarg i no és el tema. El terme bankgàngsters a mi em sembla la forma correcta d’anomenar-los.

Aquests banquers estafadors -i per tant, mentiders i manipuladors- gaudeixen a l’Estat espanyol d’uns priviligis indignes de “societats democràtiques”. Tenen protecció de l’Estat en cas de fer de fallida –rescats ho anomenen-, els fan si cal doctrines judicials a mesura –doctrina Botín-, anomen membres del Tribunal Suprem –Isidre Fainé posa al Tribunal Suprem a Sastre Papiol-, privilegis al fer les lleis que els afecten –tots els avantprojectes de les lleis que els afecten passen primer per les seues assessories jurídiques-, etc. En poques paraules són els amos, o uns dels amos, del “xiringuito”.

Una vegada que ja saben qui són aquesta gent –aquests no es cal trucar de matinada- ara podem posar en context les declaracions que han fet les dues principals associacions de la banca -Asociación Española de la Banca (AEB) i Confederación Española de Cajas de Ahorro (CECA)- posicionant-se clarament contra la independència de Catalunya. Precisament han dit que en cas d'independència portaria l'eixida de l’euro i greus riscos d’estabilitat financera per tant els portaria a reconsiderar la seua estratègia d’implantació a Catalunya. Com interpretar aquestes declaracions? Què cal llegir del que diu uns estafadors, i per tant, mentiders i manipuladors? Jo he tret aquestes conclusions:

a) Aquesta gent vol mantenir els privilegis que els ha atorgat la II Restauració Borbònica, és a dir, impunitat davant dels delictes, protecció amb els abusos, privilegis al fer les lleis, poder al anomenar jutges, protecció judicial, etc. No els interessa la independència de Catalunya, a un Estat nou tal vegada no mantindrien tants privilegis, si bé és cert que la trencada CiU ha sigut un partit que sempre els ha fet costat.

b) Perdre els estafadors -i per tant, mentiders i manipuladors- no és cap catàstrofe, al contrari, la desaparició d’aquesta colla de delinqüents és una benedicció per a un Estat naixent.

c) No cal patir si se’n van aquestes entitats, d’altres ocuparan el seu lloc, la banca ètica i cooperativa ja ha dit que ells desmarquen d’aquest comunicat. Segurament és una ocasió immillorable per demostrar que els bankgàngsters no calen per a una economia sana i a un país naixent.

d) Qui té més a perdre són les entitats bancàries que se’n vagen. Perdran la possibilitat de fer negocis a un lloc que actualment és el 20% del PIB espanyol.

e) També s'ha de tenir en compte qui ha corejat les declaracions de la bancgàngsters: el PP que aplica les polítiques neoliberals que afavoreixen a la banca i ha posat a Sastre Papiol al TS; el P$x€ que va indultar al número 2 de Botín, que la banca li ha condonat deutes per 30 milions, etc; Ciudadanos que són neoliberals de soca-rel i a més a més Albert Rivera ha sigut treballador de La Caixa. En definitiva, tots els que han saludat amb alegria aquestes declaracions són qui els permeten els privilegis.

f) En tot cas, qui pot fer cas d’uns estafadors, i per tant mentiders i manipuladors?

Sembla que per les xarxes socials s’ha estés l’expressió “Bon vent i banca nova”, parafrasejant el “Bon vent i barca nova”, doncs no pot ser més encertat. Si amb la independència s’acaben els bankgàngsters, els catalans tindran un motiu per més per votar independència.


Òskar "Rabosa"