dimarts, 15 de setembre de 2015

Rebel·lió i obediència.

Sovint no deixe de pensar perquè l’Ésser Humà, en la gran majoria és tan submís. Si mirem al llarg de la història les rebel·lions i les revoltes del poble contra els seus governants, incloent-hi contra els pitjors tirans, han sigut ben escasses. Si ja sé que ho podem atribuir a la llarga de la Història a la ignorància, a la superstició i la religió, etc., però no és menys cert que hui en dia la gent assumeix amb total tranquil·litat lleis tiràniques revestides de democràcia sense cap esperit crític. La llei més absurda serà obeïda per la majoria de la societat, com a molt uns pocs es queixaran a les xarxes socials i al bar, uns pocs faran soroll al carrer, però a la fi tots obeiran sense dubtar.
És difícil saber com s’ha implantat l’obediència social cega en l’Ésser Humà, haguérem de tenir estudis antropològics prehistòrics, però no hi ha. Per saber el comportament humà abans de l’aparició de ciutats-Estats i d’imperis els antropòlegs recorren a l’estudi de pobles indígenes i al comportament dels simis. No obstant això, alguns estudis suggereixen que a les societats prehistòriques no hi havia un líder de clan, sinó que hi havia un lideratge per a cada tasca, així si eixien de cacera el que més aptituds tenia per caçar exercia el lideratge, però si anaven a pescar o a recollir fruits el lideratge canviava.
L’exigència d’obediència sí que es veu clara mitjançant els mites religiosos, on els déus gelosos, egòlatres i tirans demanen obediència cega a tots els seus súbdits i castiguen durament la desobediència i la rebel·lió. Òbviament els déus d’aquests mites són un reflex dels governants humans, i els mites tenen com a objectiu obtenir l'obediència cega dels súbdits davant dels tirans. Aquests sempre han estat presents en la nostra cultura, dos mites un d’origen indoeuropeu (grec) i altre semita (jueu) defineixen perfectament que el càstig per la desobediència i la rebel·lió són sempre terribles. Aquests mites tenen com a objectiu integrar en el subconscient col·lectiu l’obediència i la submissió.
El mite de Prometeu és un mite on es prohibeix l’ajuda a qualsevol que haja sigut defenestrat per Déu. Aquest mite conta com Zeus castiga l’home sense injustament i Prometeu desafiant a Zeus pren el foc sagrat de l’Olimp i el dóna a l’home no sols salvant-li la vida sinó permetent el desenvolupament de la civilització. Prometeu és durament castigat, lligat a una penya una àliga li menja el fetge cada dia, el fetge li torna a créixer a la nit, i l'endemà torna l’àliga a menjar-li-ho. I així dia rere dia. Prometeu tracta d’ajudar aquells que són objecte de decisió tirànica, es rebel·la contra una situació injusta i acaba sent castigat. El missatge del mite és clar, desobeir al tirà és castigat durament.
El mite semita que és equivalent és el de la rebel·lió Llucifer. Encara que podríem trobar notables diferències amb el de Prometeu, no podem passar un apunt etimològic: Llucifer ve del llatí lux (llum) i ferre (portar). Per tant, Llucifer és el portador de la llum, i ahí evidenciem el paral·lelisme amb Prometeu, els dos portaven llum, foc, coneixement, en fi allò que ens fa humans. La gran diferència és que Llucifer no només porta el coneixement a l’Home, induint-lo a què menge de l’únic arbre que té prohibit, el del Bé i el Mal o del Coneixement. El gran crim que va cometre Llucifer va ser rebel·lar-se contra Déu. Abans d’induir a Adam i Eva a menjar del fruit prohibit, el que ens va permetre ser humans i no uns babaus al Paradís, Llucifer es va rebel·lar contra Déu, amb unes quantes legions d’àngels més. Els cristians solen dir que el pecat de Llucifer va ser “voler ser igual que Déu”. Cert, Llucifer es va rebel·lar contra un Déu que era un tirà, egòlatra, gelós, sanguinari, que exigeix obediència cega posant a prova als seus súbdits amb proves dignes un psicòpata, tot per veure si és obeït i estimat. Llucifer volia ser igual a Déu, acabar amb la tiranía, que ningú tingués que obeïr els seus capricis; no volia ser més que ell, ni substituir-lo. En resum, Llucifer exigia el mateix que els revolucionaris americans o els francesos: IGUALTAT. Llucifer en ser derrotat per les legions capitanejades per Sant Miquel, va ser llançat al fons de l’Abisme, a l’Infern.
Aquests dos mites tenen en comú el ser una vacuna contra la desobediència i la rebel·lió. Mitjançant els mites s’educa a la gent a la submissió, se’ls explica que rebel·lar-se ix car i que el Poder sempre guanya. El que ens diuen aquests mites és: mut i a obeir. I això ha quedat a l'epigenètica, són submisos encara que ignorem els mites. 

Òskar “Rabosa”.