dimecres, 2 de setembre de 2015

Llocs comuns.

Els llocs comuns ens fan trobar còmodes. És fàcil trobar i recrear-se als llocs comuns. Si tu combregues amb una determinada forma de pensar, només has de buscar ells llocs comuns de la gent amb la qual combregues per sentir-te part d’eixa tribu. Per això no et caldran més que tres o quatres idees mestres, tres o quatre frases fetes, tres o quatre significants buits, i el miracle s’haurà obrat. Eres part del grup, de la tribu, eres “dels seus” o “dels nostres”. Eres un membre actiu de la comunitat “x” o “y”.
Els llocs comuns no necessiten que penses, no et cal fer un esforç, no cal que et planteges d’on ix, qui el mou, quin objectiu té. Al lloc comú et sents com a ta casa, al teu sofà o al teu llit. Descanses al lloc comú perquè l’únic que el cal és la teua entrega passiva, encara que sigues militant d’un grup, encara que sigues “dels que treballa i no es queda a casa”. Encara que et fiques a la trinxera.
Ells llocs comuns són com guerres de trinxeres, però l’objectiu no és conquerir la trinxera de l’enemic. Els que militen a la mateixa trinxeres, els camarades, els socis, els coreligionaris, etc., tracten d’atreure els milions d’espectres que pul·lulen entre trinxeres a la recerca de llocs comuns. Els espectres no militen a cap trinxera només busquen llocs comuns d'ocasió. És gent disposada a acceptar el lloc comú de moda, el que més atractiu sona, el que vesteix millor, el que creu que li donarà més acceptació, el que pensa que li convindrà més en el seu dia a dia, o a la seua feina. La atracció més gran puntual que tinga sobre els espectres un lloc comú determina la victòria, l’èxit.
Els llocs comuns no es discuteixen, s’accepten. Van directes a la fibra, al cervell reptilià, al cerebel. No arriben mai al còrtex i menys al neocòrtex. Per tant, les reaccions sempre seran viscerals. L’amor al lloc comú naix del cor, l’odi de l’ànima. L’amor al lloc comú provoca l’èxtasi de la massa tribal. L’odi al qui profana el lloc comú provoca l’excitació violenta de la massa tribal i els aldarulls.
No s’accepten les crítiques als llocs comuns. No importa que les crítiques siguen raonades, els llocs comuns no responen a raonaments. Els llocs comuns són inviolables. Sobretot si la crítica vé des de la mateixa trinxera. Aleshores el crític passa ser un traïdor. La traïdoria és el pecat més gran contra la tribu. La violació del sacre-sant lloc comú, suposa el linxament públic, dins la trinxera i a la vista dels espectres, del violador. El lloc comú és tan sagrat com el domicili o la integritat de la tribu. La integritat de la tribu és més sagrada que l’individu. La tribu és constituïda com un supraindividu que està per damunt de la resta dels individus i es reconeix pels llocs comuns.
En els llocs comuns són els arguments dels fanàtics, dels creients, dels homens de fe, dels que no pensen, dels que no volen pensar i dels que no saben pensar. Als llocs comuns resideix la major part de l’estupidesa humana.  

Òskar "Rabosa".