dimarts, 8 de setembre de 2015

ELS CICLES DE LA MODA

Una cosa que em costa d’entendre, realment, és la moda. No ho dic per la roba i tot això, que sí que m’agrada ―i molt!― sinó per la informació del dia o, fins i tot, de l’hora. Els temes que es tracten en els informatius són d’última hora, i caduquen al poc de temps. Normalment, tenen molt poc interés i estan creats per a entretenir un espectador que se sent informat i culte. De fet, parle a partir d’informacions que no puc contrastar perquè ja fa molts anys que no tinc televisió, escolte la ràdio francesa, o música, i la premsa que tinc al Face és tota estrangera, per qüestions d’idioma, sense entrar en el contingut.
Ara, estos dies, el tema europeu més recorregut és el de la immigració, com haureu pogut comprovar. Mentre, jo he estat treballant alguns capítols del fabulós llibre de Virgili, l’Eneida; i ja han passat uns quants segles des de la seua redacció, i altres tants des de la guerra de Troia. Per estalviar-vos la lectura dels clàssics ―eixos llibres tan vells i tan passats de moda―, vos diré que Enees va abandonar Troia quan la batalla estava ja perduda. Va escapar amb son pare, Anquises, i el seu fill Ascani, cap a Macedònia i, després, a Sicília, per acabar d’immigrant a la península Itàlica.
Enees conta que va ser la deessa Afrodita qui li va indicar que havia de marxar, i ho recorda en cada lloc on l’acullen, al llarg del trajecte, com una mena d’argument de pes per no semblar un covard o un desertor. Escapa amb son pare, vell, i amb el seu fill, encara un xiquet, perquè té una missió divina, a més de salvar la vida i les vides. Hi ha escultures i dibuixos on se’l representa amb un vell en braços i un xiquet al costat. Troia, per estalviar-vos la investigació, cau en mans dels exèrcits aqueus i és destruïda; els seus habitants van ser morts o esclavitzats.
Esta setmana, però, hi ha hagut dos notícies de la premsa europea que m’han fer recordar Virgili, l’Eneida i el viatge del seu protagonista, el pare i el xiquet. D’una banda, la d’un home que transporta son pare, paquistanés, cap a Europa, assegut en una cadira de rodes i, d’altra, les nombroses imatges de la frontera Hongaresa amb pares que duen els fills al braç. He pensat que va ser Enees qui va fundar Roma; diu Virgili. No obstant això, la premsa italiana tractava, a més del tema dels immigrants, sobre el declivi de la seua capital adduint que ja no és el que era. Res més.
 
Salvador Sendra Perelló

1 comentari:

Salvador Sendra ha dit...

Un apunt, per ser més rigorós, si cal: Enees va ser l'avanpassat de Ròmul i Rem.