dilluns, 13 de juliol de 2015

EL GAFE

Escorcollant el passat, ja vaig traure l’altre dia el padre Apeles i ara, m’atrau la figura del gafe tot i que, de moment, no és la meua intenció vincular-los. Quines coses eixes; jo recorde l’ús que en féiem, de la paraula, en la meua infantesa, i la manera en què s’ha anat perdent el significat i el referent. Hi caben moltes hipòtesis que cal anar analitzant fins a arribar a la vertadera situació del gafe, a l’actualitat.
Jo m’aventure a dir que, tot i la gravetat de les crisis anteriors, periòdiques, com la del petroli, per exemple, sempre hi romania, en la gent, una mirada optimista envers en futur. Les persones tenien una informació més limitada i entenien allò que sofrien en primera persona o, com a molt, allò que veien al seu voltant o el que escoltaven o llegien en els mitjans de comunicació. Tot i la contundència dels cicles, se sentien afortunades.
Alguna cosa ha canviat, i no poc. Ara, sembla que estem molt connectats i globalitzats; potser, massa. I esta xarxa afecta la nostra manera d’entendre el món fins al punt que la visió que tenim de la totalitat anul·la la que abans teníem de l’individu. Fins i tot, hem aconseguit acabar amb la sort, o la mala sort; com es vullga dir.
Si no hi ha gafes és perquè hem assumit que l’individu no afecta la totalitat i que la suma de les parts mai arriba a ser el tot. La mala sort que s’atribuïa a una determinada persona, ara ja no ens afecta, encara que vaja vestida de negre, amb ulleres de pasta, amb barret i bufanda, i tot combinat de negre i gris. Els actors estrenen les obres vestint el groc, els compositors escriuen les novenes simfonies, les escales i els gats negres no ens sufoquen o, fins i tot, hui pot ser divendres 13 i volem igual, sense importar-nos el seient ni la porta d’embarcament.
El pessimisme s’ha instaurat, entre nosaltres, en tan gran mesura que ja hem assumit que podem avançar qualsevol gafe per l’esquerra, per mala sort que tinga, pel simple fet de ser espanyols, irlandesos, portuguesos o grecs. Eliminar el gafe, per tant, ha estat, simplement, assumir i repartir la mala sort. Jo vull que tornen, més que siga perquè s’incloga en les bases de dades del corrector ortogràfic de l’ordinador.
 
Salvador Sendra Perelló