dimarts, 21 de juliol de 2015

Versions originals i versions falses.

Realment estic al·lucinant del que està passant a la web de l’Ajuntament de Madrid anomenada “Versión Original”. Aquesta web té com a objectiu permetre:
permite a la ciudadanía y a los medios de comunicación encontrar la información original que dio lugar a una noticia que en su recorrido se ha modificado y contiene afirmaciones inexactas o matizables. Se trata de una web basada en datos contrastables y oficiales y por este motivo no está abierta a comentarios ni es un espacio de debate.
Hom no pot estranyar-se que davant la persecució que sofreix el nou equip de govern de l’Ajuntament de Madrid, ells vulguen donar la seua versió. És increïble, i vergonyant, sentir i llegir determinats periodistes. Ja no és que donen opinió feta passar com informació, és que menteixen, manipulen, insulten impunement. Sense cap vergonya. Els límits als quals estan arribant els mitjans de manipulació a l’Estat espanyol sobrepassa el que és tolerable a una democràcia. Sobretot, per part dels mitjans de dretes, que entren ja en la grolleria i superen de llarg el mal gust.
El paper dels mitjans de comunicació ja en sí és prou lamentable, no sols ací sinó també a tot els “països democràtics”, però és que a l’Estat espanyol és esperpèntic. L’altre dia va eixir una notícia que deia que els mitjans de comunicació espanyols són els menys creïbles d’Europa i dels menys creïbles del món. Malgrat això, els grans mitjans espanyols ho han callat, tot i ser un estudi de Reuters Institute amb la Universitat d’Oxford, no han difós la notícia. Que no generen confiança no importa, ells tenen el seu negoci en pro d’un objectiu ideològic, i van fins al final.
No és d’estranyar que els mitjans que més menteixen, manipulen, desinformen i fan propaganda al més pur estil goebelià siguen els primers a criticar la mesura de l’Ajuntament de Madrid. I el que més surrealista resulta, és que ho fan amb nom de la sacrosanta lliberta d’informació i de pensament. Per a ells donar informacions falses, manipulades, inventades i amollar tota mena d’insults és “dret a la llibertat d’informació i de pensament”. El fet que l’organisme públic els puga desmentir és un atac totalitari a la “lliberta d’informació i de pensament”. Ells tenen i deuen exercir en exclusiva la propaganda, la volen al servei dels interessos econòmics que defensen.
El monopoli de la propaganda ha sigut exercit fins fa poc temps per Estats totalitaris, Alemanya nazi, URRS, Xina, i resta de dictadures. Però ara vivim una època on la propaganda l’exerceixen les elits econòmiques que controlen els grans mitjans amb la complaença del poder polític. Quan el poder polític no és exercit per persones afins a les elits, els donen carta blanca per atacar-los, manipular, mentir, insultar, atacs personals, tot disfressat d’informació. I no passa res, “la sacre-santa llibertat d’informació i pensament (sic)” –noteu que pose entre cometes, és per ressaltar que eixa llibertat està prostituïda doncs la informació ha de ser veraç, no pura manipulació, ni mentides, ni atacs personals, ni insults-.
La mesura de Carmena i l’Ajuntament de Madrid no té res objectable des del punt de vista de la llibertat d’informació, ni de pensament, ni d'ideologia. L’única objecció que se li pot imputar pels venedors de fum és que els trenca el monopoli “de la informació”, ja no poden mentir sense que les seues mentides queden exposades a l’escrutini públic. Li neguen a l’agreujat per les seues mentides el dret a desmentir-los. I és normal. No hi ha cap mentider que quan és agarrat amb una mentirà es pose a insultar i bramar com un possés. Això fan els mitjans de desinformació a l’Estat espanyol.
No vull tancar el post sense fer un comentari a Carmona, que diu que vol presentar una moció a l’Ajuntament sobre aquest affaire. I és que la posició del P$x€ sempre acaba tard o d’hora eixint. Per molt que s’intenten disfressar, són el que són, un partit al servei de les elits, juntament i al costat dels mitjans de desinformació, per això, a la fi, el P$x€ acaba defensant als seus, encara que es diguen La Razón, ABC, COPE, etc.
Òskar "Rabosa".