dimarts, 28 de juliol de 2015

LECTURES QUE CONVIDEN A VIATJAR

Llegir Madame d’Staël no deixa indiferent, i la prova de l’afirmació ha estat el viatge a terres alemanyes que sorgí des de la lectura meticulosa de L’Allemagne. La part que em va captivar, de la lectura, fou la d’Àustria i, per tant, hi havia d’anar a comprovar-ho, in situ. De moment, no m’ha decebut el que he vist i he experimentat.
Les característiques paisatgístiques i humanes que descriu l’autora són adequades per entendre l’indret des de la perspectiva del viatger. A mi, personalment, m’han agradat les reflexions sobre la història i la geografia, i la importància que tenen en la creació de la personalitat col·lectiva; l’esprit a què fa referència d’Staël, segurament està extret de les tesis de Fichte.
Si haguera de destacar algun aspecte de tot allò que he observat, este seria, sense dubte, l’harmonia. El segon, per no deixar-ne un sol, seria el gaudir de la vida. Este segon aspecte, l’autora de L’Allemagne l’associa al sud, i jo no faré comentaris al respecte, excepte algun aclariment... Perquè, si el sud no s’entén sense el nord, i al sud se li atorga la vida, al nord, què li atorguem? Personalment, i a causa del meu esprit,  sempre he associat eixe sud al Mediterrani, i em costa molt de trobar sense el referent marí.
La concepció de la vida ―si no ho he entés malament― gira al voltant de l’ordre, a Àustria. Ací és més bé al contrari; ho fa en el desordre. La música, la gran oblidada per l’autora francesa, és la que, realment, ordena la vida d’esta part d’Europa, amb el compàs ferm dels salons tancats que definix perfectament el vals. L’altra part, la de les cançons populars adaptades i recuperades, molt més properes al poble, són les oblidades i les grans posseïdores de l’esprit real austríac; però no en trobe enlloc... no en puc escoltar. Aleshores, m’he de conformar amb el vals i explicar-me a partir d’ací, com d’Staël, o anar a parar a Bohèmia, o a Hongria...
Ja per acabar, la tesi que he extret és que no sempre hi ha una relació vinculant entre allò que s’observa i el que s’experimenta, com passa en esta petita França que envolta el Danubi i que ha aconseguit il·lustrar el seu poble fins al punt de crear-li una personalitat (potser) massa rigorosa. L’afinitat que hi observa l’escriptora amb el seu país, per tant, no sembla debades, i es diu il·lustració. Les floretes que traspassen esta catifa uniforme i ordenada es diuen sud, o vida, o Mediterrani ―tant fa!―, tot i que no deixen de ser una mena de color variat que adorna la uniformitat verda, aclaparadora, que s’aprecia en els parcs vienesos, per exemple.


Salvador Sendra Perelló